PAREU MÀQUINES

Un periodisme veritablement esclatant

Posar la quantitat per davant de la qualitat fa que deixis de treballar per al lector

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

El periodisme en l’era de Twitter necessita urgentment inventar-se nous verbs, perquè estem a punt de desgastar 'esclatar'. Escric això que a la portada del portal 'Ecoteuve' hi ha tres notícies, tres, amb aquest inevitable verb ('estallar', en castellà). Són: “Itziar esclata contra 'OT' pel seu acomiadament: «És una decisió unilateral de la direcció»”, “Jorge Javier esclata per les crítiques a 'GH': «No es pot atacar així»” i “Arguiñano esclata després de la victòria de Bolsonaro al Brasil”.

Me’n vaig a Google i filtro els resultats perquè només em mostri notícies de les últimes vint-i-quatre hores. I veig que en aquesta jornada han esclatat també Ángel Garó, un tal Labrador de 'Mujeres y hombres y viceversa', Frank Cuesta, Shakira, Javier Tudela i Laura Bozzo. Per sort, parlem d’esclatar en el sentit metafòric, perquè si ho fos literalment, en dues setmanes els mitjans haurien deixat el panorama de celebritats desèrtic: tots esclatats, visca la deflagració rosa. En el món dels famosos, qualsevol crítica –fins i tot un 'reply' irònic d’un tuit– acaba elevada a esclat. És la manera de salpebrar notícies que, en realitat, tenen ben poca transcendència. Però posar per davant la quantitat abans que la qualitat fa que, a mitjà termini, deixis de treballar per al lector i ho facis per a les xarxes socials. Pura heroïna de clic.

Gol

Cinc diaris posen en portada la futurible reina Elionor llegint públicament un article de la Constitució pel seu aniversari. Un d’ells fins i tot suggereix que va escollir ella el passatge, cosa del tot inversemblant. Tot plegat, maniobres de distracció: cap d’ells ho titula pel fet clau, que és l’activació d’una nova generació monàrquica amb un acte oficial eludint el debat pendent sobre la legitimitat i oportunitat de la institució.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF