Un periodisme veritablement esclatant
El periodisme en l’era de Twitter necessita urgentment inventar-se nous verbs, perquè estem a punt de desgastar 'esclatar'. Escric això que a la portada del portal 'Ecoteuve' hi ha tres notícies, tres, amb aquest inevitable verb ('estallar', en castellà). Són: “Itziar esclata contra 'OT' pel seu acomiadament: «És una decisió unilateral de la direcció»”, “Jorge Javier esclata per les crítiques a 'GH': «No es pot atacar així»” i “Arguiñano esclata després de la victòria de Bolsonaro al Brasil”.
Me’n vaig a Google i filtro els resultats perquè només em mostri notícies de les últimes vint-i-quatre hores. I veig que en aquesta jornada han esclatat també Ángel Garó, un tal Labrador de 'Mujeres y hombres y viceversa', Frank Cuesta, Shakira, Javier Tudela i Laura Bozzo. Per sort, parlem d’esclatar en el sentit metafòric, perquè si ho fos literalment, en dues setmanes els mitjans haurien deixat el panorama de celebritats desèrtic: tots esclatats, visca la deflagració rosa. En el món dels famosos, qualsevol crítica –fins i tot un 'reply' irònic d’un tuit– acaba elevada a esclat. És la manera de salpebrar notícies que, en realitat, tenen ben poca transcendència. Però posar per davant la quantitat abans que la qualitat fa que, a mitjà termini, deixis de treballar per al lector i ho facis per a les xarxes socials. Pura heroïna de clic.
Gol
Cinc diaris posen en portada la futurible reina Elionor llegint públicament un article de la Constitució pel seu aniversari. Un d’ells fins i tot suggereix que va escollir ella el passatge, cosa del tot inversemblant. Tot plegat, maniobres de distracció: cap d’ells ho titula pel fet clau, que és l’activació d’una nova generació monàrquica amb un acte oficial eludint el debat pendent sobre la legitimitat i oportunitat de la institució.
