PAREU MÀQUINES

I si les paraules connotades maten?

Un estudi traça paral·lelismes entre els discursos de la dreta als EUA i l'assassí d'El Paso

S'ha culpat els videojocs de les últimes matances als Estats Units. Altres cops, li ha tocat el rebre al rock, o a la música rap. Però, ¿i els mèdia? Un estudi del New York Times ha analitzat el text deixat per l'assassí d'El Paso. Hi ha nombroses referències a la "invasió" dels immigrants, que venen en forma d'"allau" i practiquen la "substitució" cultural. El diari ha buidat centenars d'articles d'aquesta extrema dreta normalitzada que campa ja a mig món. I, com és fàcil d'intuir, aquestes paraules tan connotades apareixen una i altra vegada escrites i dites per tertulians i columnistes amb audiències de vertigen: Sean Hannity, Laura Ingraham, Patrick Buchanan, Tucker Carlson... Esclar, ¿qui no es voldria sublevar contra una allau d'invasors que venen a substituir la teva cultura? Aquest vocabulari de la intolerància, que nega l'alteritat, va amarant el discurs públic fins que es converteix en el deliri privat. És obvi que no es pot traçar una relació de causa-efecte entre aquest discurs i un tiroteig concret. Però també s'hauria de reconèixer sense embuts que un discurs que deshumanitza segons el color de la pell i converteix l'altre en enemic afavoreix un clima cultural on el preu de la vida aliena es devalua.

Per això cal seguir denunciant l'ús sistemàtic que fa la caverna d'aquests mateixos recursos dialèctics, pensats per atiar la catalanofòbia. I vull subratllar que 'catalanofòbia' em sembla el terme més precís: seria il·lús creure que el perímetre del seu odi es limita a les persones d'ideologia independentista. El suc del caldo que cuinen és el de l'assimilació: voler uns catalans amb una catalanitat tan tènue –ni llengua, ni cultura, ni identitat– que siguin indistingibles dels espanyols.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF