El pacte PSOE i ERC, en el camp de mines mediàtic
BarcelonaL'acord entre el PSOE i ERC és un camp de mines sotjat per múltiples franctiradors. La caverna intenta aquests dies moure fitxa per forçar la (mal)anomenada gran coalició. I és així com topem amb titulars com "Sánchez ja explora la via PP-Cs per a la investidura”, de La Razón. L'autoritat del diari a l'hora d'anticipar els moviments dels socialistes és nul·la, així que resulta molt més revelador consultar El País, que té fil moooolt més directe amb Ferraz (i em falten lletres O) per anticipar –o provocar– el següent moviment del partit. El titular al diari de Prisa és “ERC supedita el seu suport a Sánchez a una taula de negociació”. I el subtítol anuncia: “El PSOE està disposat a analitzar la proposta”.
Una taula de negociació és la versió 2.0 del diàleg, aquell terme terceraviista que s'invocava fins al paroxisme de fer-li perdre qualsevol contingut. El País omet el tema d'aquesta taula de negociació i el seu constitucional perímetre per facilitar l'entrada d'ERC. Que signin, i ja pintarem després les línies vermelles. El Mundo, esclar, ja ho ven com una presecessió: “ERC blinda amb una consulta a les bases el seu xantatge a Sánchez”. Consulta! Xantatge! Una negociació política, si la fa l'enemic, es transforma automàticament en una extorsió.
A Catalunya una coincidència curiosa, o no. Tant La Vanguardia com El Periódico titulen: “ERC pressiona...” Podrien haver escrit “reclama”, “demana” i fins i tot “exigeix”, que són verbs amb tonalitats positives. Però aquest “pressiona” suggereix una certa censura a la reclamació dels republicans. O, el que és el mateix, una subtil indicació a ERC, des dels dos diaris, a regalar la investidura de franc. Camp de mines, com deia. Algú ha sentit un clic?
