Sigui nudisme o investidura: a l'enemic, ni aigua

BarcelonaQuan Manuela Carmena va autoritzar que les piscines municipals –que ho sol·licitin– puguin celebrar un dia sense banyador, la premsa reaccionària la va convertir en subjecte dels titulars. Es tractava de lligar el seu nom a –segons el seu particular set de coordenades morals– la degradació, la barbàrie, la manca d'higiene i la concupiscència 'hippy'. Un any després i ja desallotjada del despatx d'alcaldia, els titulars són "Llargues cues a la piscina d'Aluche pel Dia Sense Banyador" o "Banys sense banyador a la piscina municipal d'Aluche", segons llegeixo en una bona comparativa de 'Público'. El que fa un any escandalitzava, ara ja és una notícia local més, sense marca pejorativa.

Hi pensava, així en el nudisme en general, mentre mirava portades del dia. "La legislatura, a subhasta", titula 'La Razón'. És de manual bàsic de semiòtica. Si és l'enemic qui negocia, s'està malvenent el país per les seves ànsies de poder. Quan ho fa l'amic, es tracta aleshores d'un saludable exercici de buscar el consens i la transversalitat. En un sentit similar, 'El Mundo' titula "El pacte amb Podem trenca el pla de Sánchez de virar al centre". I aquí la pregunta és: ¿però quin diantre de centre? ¿El centre del PP, amb un Casado entestat en demostrar que és més mascle alfa en la qüestió catalana que ningú? ¿El de Ciutadans, que li surten els ideòlegs per potes en constatar que la formació bascula cada cop més a la dreta? ¿El centre de Vox? Sánchez no pot fer un pacte de centre perquè la dreta se n'ha anat a l'extrem. Però... ai, si ara el del PSOE estigués negociant amb Ciutadans o el PP... no parlarien pas de subhastes ni de trencaments ideològics.

En definitiva, que el nudisme és una pràctica que molts diaris critiquen tant com practiquen.