La notícia sobre la (falsa) boda de Rufián que no s'hauria d'haver donat

BarcelonaAvui, un tema que em resulta especialment còmode i incòmode al mateix temps, ja que m'afecta directament. La majoria de mitjans, inclòs l'ARA, vam donar ahir la notícia de la futura boda de Gabriel Rufián amb la seva nova parella. Era una exclusiva de Lecturas, que donava detalls fins i tot d'on se celebraria el presumpte enllaç. Com que el titular de la pàgina de Gent d'aquest diari no hi era, vaig assumir-la jo. I, en un dels breus –i veient que des del matí tothom estava donant-ho–, vaig escriure dos paràgrafs curts sobre el presumpte enllaç, citant la revista. Avui he sabut que la notícia no era certa. En primer lloc, control de danys: retirar-la de la web i escriure aquest article perquè el lector no visqui desinformat. També enviar les disculpes als dos afectats per aquest cas, evidentment.

I, després, algunes reflexions. 1) Els periodistes de premsa solem treballar en un article gros al dia, però acabem escrivint-ne d'altres de molt més petits: aquests també mereixen tot el rigor i contrastació, per molt que sovint s'escriguin contra rellotge. Cada racó compta. 2) Citar el mitjà que està donant un tema és imprescindible, perquè el lector calibri si és una capçalera que li mereix confiança, però és evident que –des del moment que reprodueixes la seva informació– això no és una assegurança: si resulta falsa, els esquitxos de culpa no són menors. 3) Escric en aquestes línies que alguns mitjans han esborrat també la notícia. Però a la majoria de digitals segueix publicada, per bé que em consta que des de l'entorn de l'afectat s'ha fet saber que la informació no era correcta. Respondre a un error amb aquesta arrogància parla molt de com alguns diaris tradicionals encara actuen amb la supèrbia de creure's amos de la conversa pública.