Quan no publicar unes fotos és el més democràtic

BarcelonaLa retirada, per la via de la força popular, de l'estàtua de l'esclavista Edward Colston que hi havia al centre de Bristol ha provocat un moviment curiós: el diari Bristol Post s'ha negat a publicar les fotos subministrades per la policia amb la imatge dels sospitosos d'aquesta acció. El diari considera que no es pot equiparar el que han fet uns activistes amb aquest monument a un simple acte vandàlic. Al marge de la consideració que mereixi a cadascú aquesta onada de revisionisme, el gest del diari és potent i noble. Segons explica el seu director en una columna d'opinió, creuen que la persecució dels activistes té una motivació política, lligada a un Ajuntament diguem-ne erràtico-repressiu. A vegades, no publicar unes fotos té tot el sentit democràtic del món. Arremetre contra les estàtues pot semblar un esbravament estèril, però no es pot obviar que a determinats col·lectius els pot haver causat dolor veure a qui es reconeixia públicament el mèrit. I, en tot cas, hi ha un component de protesta política innegable, que no es pot esbandir com si es tractés d'una simple gambirotada.

Una estàtua és aquest dimecres portada d'El Mundo. El titular diu: "Atac a San Juníper, atiat per Podem" i mostra una estàtua on hi han pintat "Racista". És exactament l'actitud contrària del Bristol Post: agafar el cas, polaritzar-lo i mirar d'estendre les culpes a tots aquells que consideres enemics carregant a l'esquena d'un partit una acció individual que, si s'ha d'observar en context –des de Bristol fins al Museu d'Història Natural de Nova York–, supera de molt el que hagi pogut dir Podem. És aplicar la visió maniquea allà on caldria una mirada des de la complexitat, que ajudés a interpretar aquesta parcel·la de la història i la realitat.