El misteri de la caiguda de Ciutadans a Demoscopilàndia

BarcelonaDe la mateixa manera que, com tothom sap, el quètxup és gratis al McDonald's, també ho és a Demoscopilàndia, aquest fantàstic món de realitats anticipades, per la via de la cuina numèrica. I no hi ha enquesta que no se serveixi sense abundants dosis de tomàquet ensucrat, en forma d'interpretació gratuïta. El mantra d'aquesta setmana és l'impacte dels aldarulls barcelonins en els resultats electorals. L'Abc esgota les existències de Heinz, quan diu que el sondeig "recull ja els primers efectes de l'onada de violència independentista i de la falta de mesures excepcionals per part del govern en funcions de Sánchez". El Mundo també hi tira la pasterada dolça quan diu que "els esdeveniments han provocat un moviment en l'electorat que, principalment, perjudica el PSOE i beneficia Vox".

Entre el mar de quètxup, per fer creure que es coneixen les motivacions de les oscil·lacions de vot –quan en realitat només les intueixen, o sigui, se les inventen–, hi ha una peça que no encaixa. Si el discurs hard per a Catalunya triomfa, com segons ells es nota en l'auge de Vox i del PP... ¿per què Ciutadans pateix una patacada històrica? L'Abc afirma: "El partit de Rivera no aixeca el cap, ni tan sols amb el seu discurs potent a Catalunya, el seu punt fort". De fet, Ciutadans és molt més monotema que no pas els seus companys –ara rivals– de la triple dreta. Sobretot penso en Vox, que diversifica molt més el perímetre del seu odi. La Razón també deixa caure que "la crisi d'ordre públic a Catalunya se li posa bé al PP i a Vox però no evita que s'enfonsi Ciutadans". De nou, atribueix les variacions a un factor que la mateixa casuística desmunta. Però, com tots els que som pares de nens petits sabem, un bon raig de quètxup fa que qualsevol tall, per pesat que sigui, costi molt menys d'empassar.