PAREU MÀQUINES

El ministre Zoido no s'aclareix amb la calculadora

La premsa d'estat intenta assegurar el delicte de malversació que Montoro no veu

Per rebel·lió, ja es veu que no. Per sedició, ja ho veurem. Així que, aparentment, a l'Estat només li queda la malversació com a via per escarmentar els líders del Procés sense fer massa ridícul internacional. Però fins i tot això està resultant un guirigall i la premsa espanyola, encara que sigui involuntàriament, reflecteix a les seves portades aquesta desorientació. "La Guàrdia Civil apuntala la malversació dels colpistes", titula en primera pàgina l''Abc'. Sabem, tanmateix, que l'institut armat no ha fet bé les sumes en els seus informes –deuen ser de lletres–, la qual cosa permet intuir el nivell de rigor de les seves conclusions. (O potser és que a la calculadora hi havia Zoido, de qui també ahir transcendia que va quadruplicar la xifra de policies ferits l'1-O.) El cas és que el relat de l'Estat topa amb aquest vers lliure anomenat Cristóbal Montoro, que ha deixat ben clar i en públic que no es van gastar diners públics en el referèndum. I per això la caverna corre en socors del jutge Llarena. 'El Mundo', per exemple: "Moncloa diu ara que «es va poder esquivar el control d'Hisenda »". O també 'El País': "Montoro creia a l'octubre que sí que hi va haver malversació". Cadascú troba la manera d'aparentar solidesa argumental.

Els diaris catalans, en canvi, retraten l'assumpte no a partir de les presumptes proves de la més presumpta encara malversació, sinó des de la constatació de la fracturació creixent que afecta el relat estatal. "Creix la tensió del Suprem amb el govern central per l'1-O", obre 'La Vanguardia'. "La despesa de l'1-O obre una esquerda entre Cs i PP", diu 'El Periódico'.

De tantes tiretes que estan aplicant a la seva folla causa general contra l'independentisme, els està quedant un inquietant eccehomo judicial. I també periodístic.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF