155 mines per al llibre d’estil de TV3
No m’agradaria ser a la pell d’Eduard Boet. Ell és, dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’encarregat del llibre d’estil de la casa. És a dir, el text que fixa com es diuen les coses i quines connotacions són acceptables i quines no. ¿Es pot parlar de Països Catalans? ¿És preferible parlar d’Espanya o d’estat espanyol? Des que divendres el Parlament va declarar la independència i Rajoy va cessar el Govern, els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio tenen un dilema evident: adoptar un llenguatge que sigui conseqüent amb la proclamació de la República, i que alhora reflecteixi la sinistra realitat d’ara mateix.
Ho vam veure dissabte. El missatge de Carles Puigdemont es va emetre amb un rètol que l’identificava com a “president de la Generalitat” i això va motivar la queixa instantània de la Moncloa. Veig que, a l’espera de saber què fan els membres del Govern, la casa neda i guarda la roba. Una notícia relativa a Oriol Junqueras publicada ahir diumenge s’hi referia només pel nom i cognom: enlloc s’esmentava el seu càrrec de vicepresident (tot i que en un dels paràgrafs sí que es recordava que estava cessat).
Des d’una òptica legalista, és evident que la Generalitat ha estat intervinguda amb èxit i que la República Catalana no ha aconseguit imposar el seu marc jurídic. (Aparentment, ni ho ha intentat, però això és un altre assumpte.) Ara bé, ¿és legítim el nou Govern imposat per l’Estat? Aquesta és una pregunta política i, per tant, admet interpretacions. (La meva: no.) I, per tant, és normal que hi hagi grans dubtes dins de la casa sobre a quina de les dues legitimitats cal ser fidel.
La clau és el principi de realitat. A mesura que passin les hores, sabrem quin paper ha decidit jugar el president Puigdemont, tot i la seva destitució, i el govern que lidera. ¿Assumirà el càrrec fins a la seva detenció, si s’esdevé? ¿Acceptarà les eleccions plantejades per Rajoy com a nova cita electoral en què es comptarà la força de l’independentisme en vots? ¿Emprendrà un exili exterior o interior? A mesura que passin les hores, sabrem ben bé quina és la millor terminologia per narrar aquests vertiginosos dies que ens esperen.
El llenguatge crea realitat, però al mateix temps la realitat s’imposa al llenguatge. I, mentre decidim si primer és l’ou o la gallina, els periodistes mirem d’adoptar una terminologia coherent amb un marc mental i uns valors, però que alhora no ens allunyi d’allò que el ciutadà percep: si fallem, el nostre relat acaba sent percebut com a ridícul i extemporani. El llibre d’estil de TV3 i Catalunya Ràdio ha de ser rigorós i ajustat a la realitat. Però, alhora, la terminologia ha de recollir l’anomalia democràtica que suposa la usurpació del Govern -tan legal com es vulgui, però usurpació al cap i a la fi- per part de Madrid. El que els deia, doncs: mala peça al teler, admirat Boet.
