La millor editora científica del món no existeix

BarcelonaAhir els parlava de les revistes científiques depredadores: les que cobren per publicar-hi estudis, però s’embutxaquen els diners en comptes de destinar-los a fer la pertinent contrastació per part d'un equip extern. I els deia que la meva editora científica preferida era Anna O. Szust. Només té un problema: no existeix. La revista 'Nature' se la va inventar el 2015. De fet, ‘szust’ vol dir 'frau' en polonès. Li van muntar una identitat digital amb un currículum ple de dades inventades. El seu perfil de cap manera s’ajustava al que es requereix d’un editor científic. Però això no va ser obstacle perquè 48 revistes –de les 360 que van rebre la seva candidatura ‘foul’– la fitxessin. Algunes respostes positives van arribar al cap de ben poques hores, senyal que no havien mirat qui posaven al seu equip. Quatre revistes fins i tot li proposaven ser editora en cap i li aclarien que el càrrec “no comporta responsabilitats”. En alguns casos, les revistes depredadores feien honor al seu malnom i li reclamaven, per poder entrar a l’equip, un pagament. Calia subscriure’s a la revista (per 750 dòlars anuals), per exemple. Altres li deien que, abans de ser-ne editora, havia de publicar algun article a la revista, és a dir, afluixant diners. O la pressionaven perquè els fes de comercial portant estudis d’autors a qui poder cobrar. També li van proposar de muntar una nova capçalera, de la qual ella s’enduria el 30% de la recaptació que aconseguís amassar.

Així de miserables són aquests voltors que xuclen la sang de la comunitat científica. Anna O. Szust no existeix, més enllà que com a creació d’uns científics murris. Però va saber desemmascarar una cinquantena de revistes. Així que, en cert sentit, va ser una editora eficaç i implacable.