'Un mierda', 'osito', 'catalufo': un dia qualsevol

BarcelonaEduardo Inda dient que el president Puigdemont és 'un mierda' a la televisió. Una exministra socialista justificant les befes que un grup d'agents de la Policia Nacional dedicava al vicepresident Junqueras –"'Al osito verás cómo lo van a poner, está llegando un osito a la cárcel'"–, suggerint que patirà alguna agressió sexual a la presó. Felipe González qualificant Puigdemont de "covard" i rebent acollida a les pàgines nobles dels diaris de Madrid que mai han volgut arribar al fons del fons de qui era el misteriós Mr. X dels GAL. "Cal enviar trens plens de mulates a Vic, Ripoll i Manresa. A veure si aquests pallussos catalanistes procreen gent normal": José García Domínguez, columnista de 'Libertad Digital', en un tuit. Una vinyeta que fa un joc de paraules amb un ovni (en anglès, UFO), per escriure 'catalufo'. Rivera dient que "Puigdemont està d'Erasmus" i, altre cop, els mitjans unionistes rient-li les gràcies. Tot això en un lapse de 24 hores. Però, ei, que pesats, els independentistes, sempre fent-se la víctima. La declaració de la República, per bé que frustrada, té una virtut innegable: ha fet caure les poques caretes que li quedaven a l'Estat i els seus poders. La catalanofòbia ha estat una constant més o menys soterrada, que cada cop s'expressa més desacomplexadament. Hi ha un discurs de l'odi evident. Només cal veure com a cap manifestació independentista hi ha agressions, mentre que a totes les unionistes –tot i ser minoritàries– acaba havent-hi gresca. Els mitjans disparen tinta: l'agressió física d'uns nazis a un home de Mataró per negar-se a dir 'Viva España' se silencia. Quatre crits al carrer contra Rivera són portada a 'El Mundo' sota el titular "Assetjament a Ciutadans".

Davant d'això, serenitat i la mínima despesa emocional possible. Però també fermesa per denunciar els casos més flagrants que vindran. Perquè en vindran. Als advocats de Drets.cat se'ls gira feina.