Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

La matança de Síria no mereix portada als diaris de la caverna

Què hem de fer els diaris amb les fotografies més crues d'una matança? El debat és viu a totes les redaccions perquè no té resposta fàcil. Ahir la portada de La Vanguardia - un estol insuportable de cadàvers de nens- era la més dura del quiosc. Crec que és sensat reservar imatges així per a l'interior: la portada és un anunci del diari al qual s'exposa molta gent que no necessàriament vol enfrontar-se a aquest horror. És el que feia El Periódico , amb una portada més suau però amb un àlbum a dins que negava els ulls de dolor i ràbia. Fotos prou fortes perquè el director adjunt, Albert Sáez, dediqués el seu article a justificar-les. "La publicació no alimentaria només el morbo, sinó la consciència. [...] [Així que] aquí les tenen. Perquè s'indignin i perquè no les oblidin quan vagin a votar. [...] No les mirin amb indiferència. Qui hagi matat aquests nens és un malparit i no hauríem de contemplar-ho de braços creuats. Fins i tot a risc d'equivocar-nos". És també la meva postura, però no pas la de tota la redacció de l'ARA, i això és bo: que el tema estigui en permanent discussió assegura una posició equilibrada, oberta a la complexitat i els matisos. Mentrestant, els diaris de la caverna seguien a la seva. Ni El Mundo , ni La Razón , ni l' Abc , ni La Gaceta dedicaven una sola línia de les seves primeres pàgines a la massacre. Amb què obrien? Gibraltar, Madrid 2020 i el futbolista Raúl. És possible que posar fotografies de nens morts en portada sigui un error. Però segur que ho és negligir una notícia com aquesta.

Al racó de pensar

ARCADI ESPADA

ARTICULISTA D''EL MUNDO'

«L'avorriment és creatiu i Twitter un alcohol barat, 'garrafón'»

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF