Les lliçons (involuntàries) de Rosa María Mateo a la Corporació
El nomenament de Rosa María Mateo com a administradora única provisional de RTVE -ara ja fa un any(!)- va ser rebut amb un cert optimisme. Es tractava d’una periodista envoltada d’una certa aura de prestigi, ja des dels temps de la Transició, quan els partits polítics van acordar unànimement que fos ella qui llegís el manifest de condemna al 23-F, l’any 1981. Més tard, la simpatia pel PSOE es faria més desacomplexada i oberta, sobretot quan va sumar-se a la plataforma Ojalá, creada el 2011 per donar suport al candidat del partit a la presidència del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba. En tot cas, un any després del seu nomenament, la cadena passa els seus dies més difícils, amb un ofec econòmic galopant, la governança de l’ens no resolta i les audiències sota mínims.
Ara que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està immersa en la seva renovació de directius, convindria aprofitar la (desastrosa) experiència de RTVE per intentar evitar una sèrie d’errors.
1.Un concurs públic és un bon sistema d’elecció només si els partits se’l creuen. Si no, es converteix en un procés d’impugnacions, recursos i contrarecursos entre candidats afins a una o altra sensibilitat. No s’hi val a impulsar un concurs públic per quedar bé i aleshores polititzar fins a l’extenuació la redacció de les bases o l’elecció dels experts que l’avaluaran.
2.Hi ha una urgència d’un lideratge clar. Mateo no pot abordar les reformes estructurals que necessita RTVE exercint un càrrec de manera interina. Els quatre membres que romanen al consell de govern de la CCMA, amb els mandats caducats i a l’espera de ser rellevats, tampoc no poden emprendre una repensada profunda de la radiotelevisió pública per fer-la competitiva en aquest panorama canviant, sabent que seran uns altres els qui hauran d’implementar aquest nou model.
3.Finançament, finançament, finançament. Els mínims històrics de La 1 s’expliquen, en bona part, per l’ofec econòmic derivat d’una aportació del govern estancada mentre cauen altres partides d’ingressos. Això ha deixat el mitjà sense poder comprar els drets dels Jocs Olímpics o continguts audiovisuals externs. TV3 es troba a l’espera de poder lligar una aportació extraordinària per desencallar la graella del setembre, és a dir, d’aquí un mes i mig. Calen solucions d’urgència i, sobretot, un contracte programa que doti la casa d’un finançament estable.
4.TV3 és la televisió autonòmica de més èxit a Espanya, però també la més criticada. La segona cosa té a veure amb la primera, esclar. Però necessita armar un discurs molt sòlid contra els qui la volen petita. I això vol dir buscar transversalitats i consensos. En el cas de la Corporació, penso que n’hi ha de possibles entre els actuals partits de govern i altres forces, sense haver de renunciar al caràcter nacional de TV3 i Catalunya Ràdio.
