L'independentisme no pot renunciar a l'autocrítica si vol guanyar

BarcelonaSi ahir repassava el curs per a la premsa de Madrid, avui toca fixar-se com ha anat per a la catalana. 'La Vanguardia' ha fet gala, un any més, de la seva principal virtut: l'habilitat navegadora. Després d'una hostilitat manifesta amb els polítics independentistes, va rebaixar el to quan l'efervescència de l'octubre va baixar. I ha insistit en el concepte de diàleg, que és molt noble i lloable, però que té el defecte que molts catalans interpreten que amb l'Estat aquesta via és estèril o superada.

En el cas d''El Periódico', el curs ha estat molt marcat per la gestió dels atemptats que ha fet el rotatiu. Es va voler empastifar els Mossos ('The nota', recorden?) però el resultat ha sigut un rebuig important al diari, que és el que més ha patit en vendes aquest curs. Aquesta tensió té una atribució clara en la figura del director, que va arribar a firmar pàgines d'informació sobre el tema, una pràctica gens habitual. El diari es mou encara entre rumors de venda, mentre fa front a les conseqüències d'haver aplicat un ERO sever: mala combinació.

'El Punt Avui' també ha patit un ERO –el cinquè en pocs anys– i ha bregat per no fer gaire evident la distància que hi ha entre les aspiracions de l'independentisme i el que realment ha aconseguit. És l'etern dilema de la premsa: ¿A partir de quin punt resulta perillós incomodar les creences del lector? En un moment d'emergència nacional, ¿cal renunciar a l'autocrítica? De la mateixa manera que el govern ha de trobar encara la manera de passar dels símbols a l'efectivitat, també la premsa en conjunt ha de perfeccionar el seu paper com a catalitzadora del debat. L'independentisme ha dominat el relat a Catalunya, tot i assumir acríticament alguns mites i fabulacions. Si és capaç de reajustar-se i arrapar-se millor a la realitat, té tots els números per seguir sent el relat hegemònic. (Demà, una reflexió sobre l'ARA).