Els que han narrat la pandèmia com un sinistre Barça-Madrid

BarcelonaA la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat. I a la portada d’El País, qui no hi és en fem cas omís. "Sánchez es fixa com a prioritat recobrar la confiança del PNB i dels agents socials", diu la primera pàgina del diari de Prisa. Però el més rellevant d’aquest titular no és qui anomena, sinó qui deixa de banda: Esquerra. El rotatiu sembla assajar una tercera via entre caure en els braços de Ciutadans –l’equivalent electoral a segar-se l’herba arran dels peus– i exposar-se a la crítica constant per la proximitat a independentistes catalans i bascos.

Però la història del dia a la premsa de Madrid es podria resumir en: Catalunya, nyinyinyí. "Catalunya fa aflorar 635 morts més però Sanitat deixa que passi de fase", titula El Mundo. Una adversativa molt ben jugada pel diari: atiar les tensions territorials amb un periodisme fonamentalment emocional. L’anàlisi rigorosa de l’assumpte hauria de ser sobre metodologies de còmput. Però és molt més fàcil insinuar que la Generalitat guardava uns centenars de cadàvers a l’armari, a l’espera de rebre el plàcet per passar de fase. A més, aquestes morts notificades a Madrid ni tan sols "s'han fet aflorar", perquè són defuncions que ja estaven incloses en el recompte diari que efectua la Generalitat, amb el seu criteri. Tot plegat, un assumpte massa sensible per banalitzar-ho amb un titular que només busca la resposta de la indignació. Diferent seria si el diari instés un debat sobre com cal calcular el cost humà de la covid-19, o sobre l’harmonització de les dades recollides pels diferents organismes. Però no. En aquesta crisi, la triple dreta mediàtica ha preferit narrar-ho com un Barcelona-Madrid, on només els ha faltat celebrar els morts en camp contrari. I aquest serà un saldo del coronavirus que també caldrà tenir en compte.