De quan el fiscal Zaragoza no creia en les causes generals
BarcelonaA manca de proves de la violència, la Fiscalia ha hagut de recórrer a la pirotècnia semàntica per bastir el seu delirant relat de la rebel·lió. La carta que es guardava, per a les seves conclusions, era la del cop d'estat. Franco, Tejero i Junqueras: només cal posar els tres noms de costat per fer evident la repugnància de la imputació. Però el paper de Madrid ho aguanta tot. "Un cop d'estat amb violència", titula amb forma de cita 'La Razón'. Qui va més enllà, però, és 'El Mundo', que li fa la feina a Marchena: "La fiscal prova la rebel·lió que l'advocada del govern ignora". La caverna reclama sang, lustres a l'ombra. I parla de "l'advocada del govern" amb malícia, ja que –ni que sigui nominalment– ho és de l'Estat. Coses de la peculiar separació de poders a Espanya. Qui també pressiona Marchena, però amb més subtilesa i per a una sentència que no sigui de màxims, és 'El País'. Ho fa subratllant que "el fiscal qualifica per primer cop el Procés de cop d'estat", com volent dir que s'acaba de treure aquest conill de la màniga per sustentar un relat que l'Advocacia no compra.
El titular d''El Mundo', a més, permet curioses comparacions amb el d''El Periódico', que diu: "El fiscal hi veu colpisme; l'Estat no hi veu violència". En aquest cas, el diari de Zeta recorre al mateix truc, però en sentit contrari: suggereix que la Fiscalia no és Estat. Quan, justament –i de manera especial en el cas de Javier Zaragoza–, la Fiscalia representa l'essència mateixa d'aquella part de l'Estat que exerceix el seu poder aliena a les alternances polítiques. És un sistema que enfonsa les arrels directament en el franquisme: un franquisme, per cert, que Zaragoza es va negar a investigar quan Garzón va voler jutjar els crims del Règim. Ho va fer argüint que el magistrat volia instar "una causa general". Vaja, vaja. Com ens hem de veure, Zaragoza, oi?
