18/05/2019

La fal·làcia dels catalans dirigint institucions de l'Estat

2 min
portada abc 18/05/19

BarcelonaIgual que un racista no és capaç de veure el racisme inherent a afirmar que tots els xinesos s’assemblen, els diaris de Madrid van camí de convertir els catalans en els xinesos d'Espanya. Només cal posar un català en un lloc de responsabilitat estatal perquè se li atribueixi ja un perfil concret, indiferenciat. “Sánchez redobla amb Batet i Cruz la seva aposta catalana per a les cambres”, diu ‘El País’. Quina importància té la seva procedència per a aital encàrrec? “Dos catalans presidiran per primer cop les Corts”, s’hi suma ‘La Vanguardia’. Són titulars apologetes de les gracioses concessions territorials. En política, dir "un català", per si sol, és no dir res. Albert Rivera, Meritxell Batet i Anna Gabriel són igual de catalans però manifestament no intercanviables. El que compta en aquests casos no és el grau de catalanitat (al capdavall, un accident geogràfic) sinó el de catalanisme, és a dir, i simplificant, si consideren que Catalunya és subjecte polític de primer ordre (Gabriel), de segon ordre (Batet) o de cap ordre (Rivera).

Els que no se centren en la procedència sinó en l’adscripció política tampoc no ho arreglen gaire. “Amb l’Espanya federal a la recambra”, escriu l’‘Abc’, perquè ja se sap que qualsevol model que se separi de l’Espanya plus-ultra és susceptible d’acabar designat amb el camp semàntic de les Parabellum. El subtítol renya el PSC per ser “comprensiu amb l’independentisme”. ¿Comprendre l’altre? ¿Entendre'n els motius des de la discrepància? ‘Habrase visto!’ Finalment, ‘El Mundo’ diu que “Sánchez dona les cambres al PSC”. No recorda, esclar, que fa uns anys el PSC va entregar el PSC al PSOE. Només cal comptar quantes vegades han votat diferent al Congrés dels seus homòlegs espanyols des que el 2013 –en temps de Pere Navarro– van posicionar-se a favor del dret a decidir. El recompte s'acaba ràpid.

stats