De les 'fake news' als 'fake periodistes'

BarcelonaNo sempre es recorre als pseudònims per protegir la veritable identitat. A vegades, senzillament serveixen per fer embalum. Ho sabien, fa un segle, els noucentistes: un mateix autor firmava de tres maneres diferents a la mateixa revista i, així, semblava que aquella publicació tenia tot un cos d'intel·lectuals al darrere. L'era digital ens ha portat un retorn d'aquesta pràctica, però en caspós. Segons explicava Eldiario.es, fins a tres reporters de Periodista Digital són falsos. Apareix el seu nom a la part d'Autors, però no correspon a ningú de veritat. I la foto està treta del clàssic banc d'imatges. Paula Dumas es confessa "inquieta, apassionada de la ciència, la salut i la tecnologia". Però la imatge del seu perfil és la d'una model d'ulleres. En el cas d'Ivan Rastik, que publica històries del cor amb una delera especial per Selena Gómez, la seva foto es pot trobar dins la categoria d'"ulleres científiques" o "setciències guapo". Tenint en compte que els articles que publiquen aquestes entitats incorpòries són, bàsicament, pescaclics i notícies banals, res fa pensar que s'hagi adoptat el pseudònim en nom de la seguretat. Ningú els perseguirà per peces com "Selena Gómez es passeja de vermell i ben cenyideta, amb un bolso que ningú no es mira".

Més aviat sembla que el xiringuito des del qual Alfonso Rojo perpetra el seu infraperiodisme intenta fer-se passar un mitjà normal, quan és poc més que l'expressió personal de les seves (preocupants) dèries, com ara el pes d'Ada Colau o Anna Gabriel, entre altres misèries sovint masclistes. Ara, se li ha de reconèixer un mèrit important a aquest personatge, a qui inexplicablement –bé, es pot explicar perfectament, però ja m'entenen– segueixen convidant a les tertúlies. Allà on altres mitjans de la seva estirp són un antre de fake news, Periodista Digital aconsegueix, directament, tenir fake periodistes. L'enhorabona.