Quan el 'fact checking' el fa el Màgic Andreu

BarcelonaLa verificació està de moda. Tan de moda, de fet, que és difícil superar el dia sense trobar l'inevitable anglicisme 'fact checking' agotzonat rere qualsevol matoll, prest a saltar i sorprendre'ns amb la seva última comprovació. Ja resulta prou dramàtic que l'abecé de l'ofici periodístic –contrastar les notícies abans de publicar-les– s'hagi de convertir en una cosa 'fashion' per normalitzar-ho. Però, en fi, benvingut sigui.

Ara bé, ¿no estem banalitzant en excés el que és verificable? Llegeixo a internet com desmunten una foto manipulada en què un home seu al sofà i, al costat, hi té espaterrat un caniche de, presumptament, 205 quilos. L'autor de la peça identificava la font original d'on sortia la imatge. ¿Calia invertir aquest esforç en el que és un muntatge evident? Més notícies recents de Fakelàndia, ja desmentides: "No, Pablo Iglesias no ha dit que Amancio Ortega es fiqui les seves 'almoines' per on li càpiguen" o "No, Carlos Herrera no ha dit que «amb Franco, Podem no existiria i si fos així serien uns altres més... dels milers d'enterrats a les cunetes»". Són informacions (falses) a les quals s'han dedicat recursos. És lloable que es netegi el nom de qui pateix infàmies, però, centrats en la notícia extravagant i la cita inventada, deixem d'atendre la verificació de temes que afecten molt més l'agenda pública.

Acabo amb un tuit. "Des de RTVE ens hem preguntat: ¿és veritat que Miguel Ángel Revilla va robar una oliva en una paradeta? Us ensenyem com ha sigut el procés de verificació". Mentre alguns polítics s'enriqueixen a cabassos, perseguim l'oliva de Revilla. Queda clar que el 'fact checking' s'ha convertit en un gènere en què, sovint, l'objectiu no és tant la constatació dels fets com l'exhibició i el postureig. Només falta penjar-se una medalla a la solapa i, com el Màgic Andreu, exclamar: "Soc el 'namber uan!'".