Una estridència al 'New York Times': cal acotar la pluralitat?
BarcelonaUna columna d’opinió al New York Times ha comportat que desenes de periodistes del diari hagin protestat públicament perquè creuen que posava en perill la vida dels treballadors negres del rotatiu. La peça en qüestió la signava el senador republicà Tom Cotton i demanava al president Donald Trump que enviés l’exèrcit a aturar els aldarulls derivats de la mort de George Floyd. En concret, reclamava "un ús aclaparador de la força". El sindicat de la premsa a la ciutat també ha condemnat la publicació de l’article. El cap d’opinió del diari, James Bennet, ha defensat l'aparició de la peça: "És un deure del Times mostrar contraarguments, sobretot si els emeten persones susceptibles d’acabar definint polítiques públiques". Però el diari ha admès que l'opinió no complia els seus estàndards editorials.
L’equilibri és delicat. Conèixer els arguments d’una banda i d'una altra és, com a mínim, higiènic. Però és evident que, quan publica una opinió, el diari considera que aquell argument és digne de formar part del debat. No el fa seu però el legitima. I és una frontera subtil, de manera que és habitual que els lectors (o els mateixos periodistes del mitjà) expressin la decepció quan apareixen idees de bomber (o de piròman, en aquest cas del Times) respecte al nucli de la línia editorial. Un bon diari exposa les múltiples cares d’un conflicte i fa bé de no cedir a l’efecte de cambres d’eco ideològiques. Però ha de tenir la sensibilitat molt ben afinada. I Bennet –que comanda una secció absolutament deslligada de la part informativa– ja acumula unes quantes estridències: ha donat veu a negacionistes del canvi climàtic, a gent de l’extrema dreta amb visions antisemites i a un talibà. Ara bé, el lector enrabiat faria bé de comptar fins a deu abans de buidar-se a Twitter: ¿s’estima més que el seu diari pequi per excés de màniga ampla o per defecte?
