Sense estratègia clara a la fiscalia mediàtica

2 min

BarcelonaEl judici avança i la premsa de Madrid –és la meva interpretació– no acaba de trobar una narrativa contra la línia de defensa exhibida. A l''Abc', per exemple, posen foto de Raül Romeva al banc dels acusats, però el titular és "El PSOE no veu delicte en els referèndums il·legals". El subtítol ("En ple judici contra el cop de l'1-O, els socialistes tornen a votar amb els independentistes en contra que es penalitzi celebrar consultes fora de la llei") tampoc no diu res de l'exconseller. I cal anar al peu de la pàgina per trobar el titolet "Un altre míting a la sala", amb el qual bandegen l'explicació de Romeva.

És interessant, d'altra banda, comparar aquests dos titulars: "Turull va posar el mandat del referèndum per sobre de la llei" ('El Mundo') i "Turull declara que va seguir més «el mandat ciutadà» que el judicial" ('El País'). Diuen pràcticament el mateix, però amb diferències rellevants. Fixem-nos com el diari de Prisa recorda que això és el que diu l'exconseller de Presidència i que la declaració contraposa l'autoritat dels jutges amb la dels ciutadans. En canvi, 'El Mundo' parla del "mandat del referèndum" –obviant els ciutadans– i, a més, no parla dels jutges sinó de la llei: aquesta llei l'imperi de la qual s'exhibeix a mode de corró indiscutible.

També 'El Periódico' dedica una portada punitiva contra els acusats: "Turull nega ara que el Govern muntés l'1-O". És sabut que quan la premsa col·loca l'adverbi 'ara' en un titular, actua de centre de gravetat de l'enunciat: tota la resta queda diluïda pel fet que el subjecte ha canviat de posició i per tant, hum, no deu ser gaire de fiar. Aquesta dispersió d'enfocaments evidencia que les defenses han pres la iniciativa del relat. No és pas poca cosa.