Una esponja xopa de nostàlgia per netejar la figura de Joan Carles

BarcelonaDiaris de diumenge, en la setmana de la gran espantá. Algunes capçaleres capitalitzen les seves connexions amb la Corona per revelar detallets: petites galetones anecdòtiques que permeten no entrar al fons de l’assumpte. El País explica que el govern central donava suport a la sortida de la Zarzuela, però no d’Espanya. (Ara ens posarem fins per uns milers de quilòmetres de diferència.) La Vanguardia diu que Joan Carles va demanar no revelar el seu punt de destí.

Els que no tenen cap nugget tiren d’entrevista amb intenció política. Pablo Casado surt a la portada de l’Abc per dir: "Felip VI és el millor cap d’estat que pot tenir Espanya i el defensarem". Deixant de banda el petit detall que Felip VI és també el pitjor cap d’estat possible, ja que no el podem votar, l’únic consol de la portada és que de ben segur haurà aconseguit que se li entravessi el croissant a l’etern aspirant José María Aznar. "Joan Carles ha marxat profundament dolgut", diu Luis María Anson a La Razón. I l’interès de l’entrevista no són les generalitats banals que va dient, sinó el fet que accepti aparèixer a la portada del diari que va dirigir, sobretot tenint en compte que es va passar uns quants anys criticant públicament Marhuenda i Planeta perquè aquella, ai, ja no era La Razón dels seus amors. Mentrestant, El Mundo tira amb "Els espanyols elogien el regnat de Joan Carles I però demanen que respongui davant la justícia", és a dir, segueix amb l’estratègia de separar persona i institució. Els milions àrabs li devien arribar estrictament pels seus encants personals. "Cuando el rey Juan Carlos nos hacía felices", destacava aquest diari fa un parell de dies, mirant d’esprémer la nostàlgia per netejar les culpes de l’exrei.

L’ensabonada, en tot cas, està resultant colossal.