L'escola catalana i la caverna amb parets de vellut (i 2)

BarcelonaAhir els explicava com El País tornava a disparar contra l'escola catalana a partir d'una enquesta en què es preguntava a alguns instituts sobre la independència, però en el marc d'un estudi –amb dades anonimitzades– entre alumnes migrants en diferents comunitats autònomes en què s'avaluaven les seves adscripcions nacionals i polítiques. Tot obeïa a la denúncia de l'Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), una entitat que sembla encaixar de ple en allò que l'argot anomena astroturfing: fer veure que una causa té suport popular amb maniobres arteres. Si cinc amics comencem a reclamar que la Diagonal de Barcelona passi a ser horitzontal, ningú no ens farà cas. Però si ens parapetem rere unes sigles i, sobretot, hi ha mitjans disposats a seguir-nos el joc, podem fer creure que al darrere hi ha tot un moviment social. Així, es reclama l'ensenyament vehicular en castellà amb intenses campanyes i, quan després s'obre el termini per recollir sol·licituds, resulta que s'hi apunten només algunes dotzenes de famílies.

Hi ha aquesta mena d'ens metamòrfic de l'anticatalanisme que va arrossegant-se per la història amb el seu reguerol de noms i sigles mutants, però sempre pervertint alguna paraula noble. Que si convivència cívica (quan busquen l'enfrontament), que si bilingüisme (quan busquen el monolingüisme), que si societat civil (amb un nombre de socis tan opac com el nom dels seus poderosos finançadors)... I sempre amb els mateixos membres, o quasi. Els famosos sis graus de separació són, en el seu cas, entre un i zero. En aquest cas, l'Assemblea per a una Escola Bilingüe està presidida per Ana Losada, que va ser membre d'Impulso Ciudadano, la plataforma impulsada per l'exdiputat de Ciutadans José Domingo. Losada es va donar de baixa de Societat Civil Catalana aquest mes de març "per la traïció a Espanya". En fi, que doneu-me unes sigles i mouré el món.