L'escola catalana i la caverna amb parets de vellut (1)

BarcelonaLa injecció d'un relat que provoqui rebuig contra el catalanisme entre els espanyols no s'aconsegueix només amb les invencions de la caverna. Hi ha mitjans que també juguen a distorsionar la realitat, però ho fan de manera més subtil. És la caverna amb parets de vellut. Examinem aquest titular d''El País': "Instituts catalans pregunten als seus alumnes si donen suport a la independència". Servit a seques, genera imatges d'una escola catalana on campa una Gestapo fiscalitzadora de les ideologies dels nostres plançons. Però, llegint el text, ens assabentem que aquests instituts "col·laboren en un estudi sobre sociolingüística que també es fa en altres comunitats", que les preguntes estan "adaptades a cada realitat territorial", que l'estudi està "finançat pel ministeri d'Economia", que examina "la integració cultural i lingüística dels alumnes migrants", que les respostes "es tornen anònimes en els resultats" i que hi participen "investigadors d'Andorra, el Regne Unit, Itàlia, Finlàndia i Holanda, entre d'altres".

Aleshores, ¿on és l'interès d'aquesta notícia? I, sobretot, ¿el titular recull el sentit del que s'explica després, correctament, al text, o bé es juga a l'excitació del lector, al "ya están estos catalanes otra vez con su adoctrinamiento"? Tot plegat ve d'una denúncia de l'Assemblea per a una Escola Bilingüe. Però ens hauríem de preguntar fins a quin punt la queixa d'aquesta entitat justifica dedicar vuit paràgrafs a un assumpte que, en vista del que després aclareix a mateixa notícia –el vellut– resulta francament menor. Doneu-me unes sigles i mouré el món. El món periodístic, si més no. D'aquest fenomen, que en argot hem convingut a anomenar astroturfing, en parlarà el Pareu Màquines de demà, si l'actualitat ho permet.