02/12/2019

Els editorials, aquells grans desconeguts

2 min

BarcelonaLa teoria diu que els editorials representen l'opinió del diari. D'acord, ¿però què vol dir això exactament? La del propietari? (I si hi ha molts accionistes?) La del director? La de la redacció? És fàcil que el lector inadvertit assumeixi que el text l'elabora la persona de màxima responsabilitat en un rotatiu, però la veritat és que acostuma a ser un esforç compartit entre els perfils més sèniors de la casa. Qualsevol diari una mica gran té més d'un editorialista i no és estrany que un sol text sigui col·laboratiu.

Ara bé, com que ningú els signa la responsabilitat recau en el director. I això és el que li ha passat a Katharine Viner, màxima responsable editorial del Guardian. Quan el diari va publicar al setembre el seu editorial sobre les memòries de David Cameron, una de les línies argumentatives era que havia fracassat com a governant perquè, com que s'havia criat entre cotó fluix i privilegis, no havia viscut cap patiment de la gent normal i corrent. Era una afirmació basta i cruel tenint en compte que l'ex primer ministre va perdre un fill de sis anys que va néixer ja amb una salut fràgil. Que un titolet parlés del "noi de la bombolla", sense adonar-se que es podia interpretar que no parlaven d'ell, sinó del nen, és només un exemple de la mala traça amb què es va escriure aquell editorial.

Què ha passat des d'aleshores? El defensor del lector ja n'ha escrit dos articles: un per explicar el cas i l'altre per demanar quins canvis s'han fet a l'hora de revisar aquests textos. La directora es va disculpar amb la família –que va acceptar la disculpa– i va escriure a tots els lectors que li van fer arribar queixes. I, encara més important, a partir d'ara no es publicarà cap editorial que no sigui sancionat per ella o pel director adjunt. La grandesa d'un diari es demostra, en bona mesura, en la manera com rectifica (i depura).

stats