El duel entre reines: excessos i desviacions

BarcelonaJo preferiria parlar de com els diaris detallen les relacions de la Zarzuela amb l'Aràbia Saudita, amb la venda d'armes com a teló de fons. O de com desentranyen l'opac pressupost de la Casa Reial i que el Senat s'entesta a protegir. Però, d'acord, centrem-nos avui en el fet que el clan Borbó mostra en públic les tensions familiars que des de fa anys transcendeixen a la premsa. Al capdavall, ha sigut fins i tot portada a 'El Mundo'. Sentint zero simpatia per la monarquia, he de dir que l'assumpte m'incomoda per diversos flancs. D'una banda, no sé on queda la protecció del menor. ¿Hauríem de publicar els mitjans unes imatges que clarament contribueixen a la caricaturització d'una nena com a malcarada o directament dèspota? D'acord que Elionor té un perfil públic, però aquesta escena difícilment té més interès informatiu que el del safareig i la constatació –d'altra banda òbvia– que els rics també ploren. ¿Algú ha avaluat l'impacte psicològic que pot haver tingut en l'adolescent Froilà prendre consciència que s'havia convertit en una riota des del cap de Gata fins al de Finisterre? (I temo haver contribuït a la cosa, jo mateix, en algun tuit esbravat a les xarxes).

I, després, hi ha la turba d'opinadors. Jaime Peñafiel publica a 'El Mundo' que Felip "hauria de parar-li els peus a la seva dona". Uau. Ja ho diu el refranyer castellà: 'La mujer y la sartén, en la cocina estén'. A l'altra banda, trobem periodistes que són també amigues de la reina i que intenten donar aires de normalitat a unes imatges que evidencien mal rotllo intern. O una crònica a 'La Vanguardia' on diu que Letícia s'interposa entre les nenes i el fotògraf "probablement sense adonar-se'n", quan ni Kubrick hauria pogut dirigir amb tanta precisió aquest petit i inequívoc drama domèstic –que admeto haver vist no menys de deu vegades per copsar-ne tots els detalls.