Alguns desnonats són més iguals que d'altres

Els registradors han aportat les seves dades i les portades dels diaris d'ahir reflectien quants desnonats hi va haver durant el 2012. ¿Una sola dada, doncs, a tots els diaris? No pas. El Periódico , per exemple, parlava de 30.000 famílies desnonades. En canvi, La Vanguardia en posava 39.000 a la portada. La diferència entre les dues xifres és que la primera es refereix específicament als que han perdut el primer habitatge. Casa seva. Els que s'han quedat al carrer -¿ja heu llegit, per cert, el llibre A la puta calle , de Cristina Fallarás?-. Les altres 9.000 són segones (o enèsimes) residències. No deixa de ser il·lustratiu que el progressista diari de Zeta se centri en una xifra i el conservador de Godó opti per publicar l'altra. Per cert, tot i que les capçaleres es venen fonamentalment a Catalunya, obrien amb la dada general espanyola. L'ARA ens quedàvem sols -no ens seguia ni El Punt/Avui - destacant els 5.700 desnonaments de primera residència a Catalunya.

Si vols fer novel·la, has de vigilar els detalls

L' Abc ha publicat, en exclusiva, la història dels papers de Bárcenas . Poc misteri: va ser l'advocat Jorge Trias Sagnier, amic de l'extresorer del PP, qui els va passar a El País . Diu que no en va veure mai els originals, un detall convenient per no complicar la via judicial al seu camarada. L' Abc ho narra amb estil de pel·lícula d'espies. "Em vaig servir un whisky lagovuline , amb un sol glaçó, perquè m'agrada el regust final de fusta de roure, i vaig començar a llegir els papers", fan dir a Trias. Però... lagovuline ? Això sembla més una medecina que una marca de whisky. Deu ser Lagavulin, un scotch tan finolis que es diu que Johnny Depp, notable abstemi, en demana una copa de tant en tant només per olorar-lo.