PAREU MÀQUINES
Misc 03/09/2013

El degoteig d'exiliats clònics de la caverna mediàtica

i
àlex Gutiérrez
2 min

Una de les maneres més fàcils de fer política des de mitjans és elevar les anècdotes a categories. Una bandera espanyola en flames en portada suggereix que Catalunya viu immersa en una permanent Nit dels Vidres Trencats. La Razón titulava ahir en portada amb la cita d'una mare: "M'exilio perquè han creat la dictadura d'un idioma". Explica com ha de marxar a Madrid perquè no ha trobat cap escola on el seu fill -que pateix disfàsia- pugui estudiar només en castellà. No em toca valorar l'afer. Però constato un degoteig d'aquest tipus de notícies als mitjans de la caverna. I que tots coincideixen en dues coses. 1) En la nul·la informació de context, que fa impossible contrastar res. No sabem en quin municipi viu aquesta família, amb quina escola ha tingut problemes... Es diu que una logopeda assegura tenir "el gabinet ple de dislèxics per la imposició de la immersió lingüística". Nom? Ah, no pas. No poso en dubte el cas, però voldria sentir les altres veus implicades. O sigui: periodisme. I 2) Tots els qui acaben sortint fan servir el mateix repertori de paraules. Són testimonis clònics en què sempre apareixen un seguit de termes - exili , dictadura , expulsió - d'una connotació molt precisa. El 12 de setembre farà 20 anys que l'Abc va titular en portada "Igual que Franco però al revés: persecució lingüística a Catalunya". El cinisme mediàtic es va refundar aquell dia.

Al racó de pensar

ALFREDO ABIÁN

SUBDIRECTOR DE 'LA VANGUARDIA', ARTICLE DE PÀGINA 2

"Els ciutadans de natura anguniosa es pregunten, nou dies abans de la Via Catalana, si aquesta convocatòria pretén competir amb la Via Làctia o amb el viacrucis que el Papa va organitzar a Copacabana"

stats