De quan la crisi havia de ser un refredat de dos dies
Avui una mica d'hemeroteca. Llegia aquesta setmana l'editorial d' El País "Optimisme inconscient", en el qual el diari estirava les orelles a Rajoy per haver venut la idea que la fi de la crisi és a la cantonada. ¿Va ser crític també el diari de l'esquerra espanyola quan el PSOE albirava "brots verds" i ens deia que això de la crisi era qüestió "de setmanes"? Em poso l'escafandre i em capbusso a l'arxiu. Trobo un editorial del maig del 2009 en què es diu que "un mínim de cortesia exigia una disposició del govern més reflexiva i crítica". També censura la dialèctica zapateriana, que titlla de "finta" adreçada a "evitar un rigorós examen polític i econòmic de la crisi". Renya l'aleshores ministra Salgado per la frase dels brots verds de marres -una expressió encunyada l'any 1991 pel ministre d'Hisenda britànic- i aventura que la recuperació encara trigarà a arribar. Però es queda curt, molt curt, fins al punt que es dolorós constatar-ho. Primer diu que l'atur -que aleshores fregava el 15%- pot arribar al 20%: actualment està per sobre del 26% i pujant. I després diu que encara queden entre quatre i sis trimestres durs. Doncs en fa ja setze (!) i la crisi fa com els iogurts: desafia cada data de caducitat que se li posa. I, de passada, retrata polítics i mitjans com uns pèssims endevins.
Al racó de pensar
FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS
COLUMNA A 'EL MUNDO', SOBRE ELS 'ESCRACHES'
"Verstrynge ha dit que prefereix anar a la garjola que pagar la multa. Pot tornar als seus orígens i crear les falanges carceràries".
