El noble però il·lusori art del ‘wishful thinking’

BarcelonaPerdonin l’anglicisme del titular, en aquests temps de fronteres tancades pel confinavirus, però és que l’expressió és tan afinada com de difícil traducció. Literalment, vol dir "pensament ple de desitjos" i es refereix a aquells convenciments que són fruït més del desig que no pas de l’anàlisi racional. Quan El País titula "L’oposició tanca files amb Sánchez per superar la crisi", està fent wishful thinking. Només cal veure les portades del braç armat mediàtic de la triple dreta per saber que no deixaran de rosegar els turmells del president, amb crisi vírica, o sense. Quan La Razón entrevista Díaz Ayuso i li destaca el titular "Estimem que la corba de contagis decaigui en un mes", està fent wishful thinking. Hi ha massa incògnites en joc i la presidenta de Madrid, amb la seva erràtica gestió, no té l'autoritat científica com per ser fiable. Un mes vol dir 30 dies? 28? 33? En realitat, Ayuso xuta la pilota i, apa, ja ho trobarem. La resta de diaris destaquen el tancament de fronteres. Alguns són els que, no fa ni tres dies, s’omplien la boca dient que no hi ha territoris i que Catalunya és sediciosa pel fet de voler tancar les entrades i sortides. En aquest cas, esclar, era hateful thinking.

Acabo amb un titular de fa un parell de dies, però que seria injust no afegir a l’àlbum d’ignomínies. És d’El Español i deia: "Els separatistes presenten el coronavirus com a una cosa de Madrid i d’Igualada, però Aragonès dona positiu". Hi ha els pous, hi ha les basses, hi ha les fosses sèptiques i, després, molt més avall en l’escala infecciosa, hi ha les seccions de comentaris d’alguns mitjans amb les notícies que afecten la salut de persones. Un cop d’ull a com es comentava la notícia del positiu de Torra per coronavirus era ideal per fer-se una idea de com la catalanofòbia campa alegrement.