Falten 141 dies per al dia D del català a l’audiovisual
Disney+ ha mostrat les cartes amb les quals, a partir de demà, intentarà convertir-se en la gran plataforma mundial d’entreteniment per streaming centrada en el públic infantil. Totes les altres firmes inclouen programes i sèries dedicats als més menuts, però l’acumulació de Disney en aquest àmbit fa que el seu catàleg tingui una profunditat difícil d’igualar. Més encara després d’haver comprat, en els darrers anys, Pixar, Lucasfilm o la Fox.
A Espanya, el servei arribarà el 31 de març. Això vol dir que falten 141 dies per al dia D, és a dir, per al dia Disney. I aquells a qui ens importa el futur del català hauríem de preguntar-nos si s’està fent tot el possible perquè, quan desembarqui Disney a Espanya, inclogui el català com a opció. Aquest nou servei en streaming, de moment, produirà relativament poc. Però arriba amb un repositori de pel·lícules infantils que escombra el de tota la competència. Alguns d’aquests films tenen doblatge fet al català, i és tradició que s’ofereixi a les majors gratuïtament, per a les seves edicions en suport físic.
Tot i així, aquests gegants han tendit a menysprear el català. En part, per no generar un hàbit a partir del qual el públic li exigeixi versions doblades en català. També perquè les majors van mantenir un pols sever amb el Govern quan es va intentar implantar la llei del cinema que obligava a quotes lingüístiques i la seva reacció va ser la de menystenir més aquest segment del mercat.
A partir d’aquests precedents cal, en primera instància, establir una interlocució. En segona, tenir alguna reserva econòmica al departament de Cultura per greixar l’acord i finançar un paquet de doblatges que resolguin buits flagrants. Com a tercera mesura, establir una campanya de sensibilització que traslladi el missatge que el català no és només un valor afegit, sinó un requisit per implantar-se amb normalitat en un mercat. El problema és que això, ara com ara, és fals: les majors saben de sobres que la segona part de Frozen omplirà sales tant si arriba també en català com si ho fa només en castellà.
La militància lingüística és sempre l’expressió d’una derrota: la de no poder viure en la teva llengua amb normalitat. Però pot ser una eina de pressió. No cal fer-ne grans escarafalls ni enarborar cap bandera. Però de la mateixa manera que hem adquirit responsabilitat a l’hora de comprar els productes amb els quals omplim la nevera, també ho hauríem de fer amb aquells continguts amb els quals omplim el cervell. Amb tanta naturalitat com convicció. No en contra de ningú, sinó a favor de nosaltres mateixos.
Però tot això és després que des de Cultura s’entengui la importància del que ens ve al damunt i ho treballin amb la intensitat que es mereix.
Avui falten 141 dies per al diaD. Demà en faltaran 140.
