Un atac de maragallisme a 'El Periódico'

Enquesta a 'El Peródico' sobre municipals. Diuen que Esquerra seria la força més votada. Com que els mitjans només publiquen enquestes que els refermen la línia editorial –casualitats miraculoses de la demoscòpia– cal avaluar què implica que el diari del Grup Zeta hagi aparegut amb aquest sondeig en primera pàgina. La interpretació més òbvia és que el rotatiu vol premiar l'estil de govern d'ERC (més procliu a jugar les cartes de la governabilitat sense provocar trencaments) i castigar el de JxCat (i la via Puigdemont consistent a forçar la tensió amb l'Estat al màxim). També hi veig una operació d'allisar el terreny cap a un pacte d'esquerres. Com deia, la demoscòpia ha obrat el seu prodigi i l'independentisme obté un màxim de 20 regidors, just un per sota dels necessaris per formar un govern estable. En canvi, el pacte d'esquerres que hom sospita que vol el diari (el d'Esquerra, més els comuns, més el PSC) suma entre 24 i 26 regidors. O entre 27 i 30 si s'hi compta la CUP.

Un detall em fa pensar que aquesta segona interpretació és sòlida. El titular de portada és “Maragall, al capdavant”. Podrien haver posat “Esquerra”, però han preferit escriure “Maragall”, que és un nom de ressonàncies evidents. Li concedeixen la victòria a ell, no a la seva formació. Encara més: com que és la maquetació la que s'ha de posar al servei del titular, i no a l'inrevés, cal deduir que hi ha una decisió editorial al darrere d'escriure “Maragall” a seques i no pas “Ernest Maragall”. Tot plegat supura ganes d'evocar els temps feliços –per al diari– del tripartit. Però aquell experiment va acabar com va acabar, amb Montilla sacrificant Maragall (Pasqual) i Maragall (Ernest) sortint cames ajudeu-me d'un partit que ara vol tornar a la roda del hàmster de l'Estatut.