Quan l’armilla de premsa passa a ser una diana

BarcelonaUn mínim de sis detencions de periodistes i més d’una vintena d’incidents, com ara la bala de goma que li va buidar l’ull esquerre a la fotògrafa Linda Tirado, que, per fortuna, podrà seguir treballant perquè ella fa les seves fotos amb l’ull dret. Un equip de la CNN detingut mentre retransmetia en directe. Un policia disparant cara a cara a una periodista i un càmera que informaven des de Louisville. La persistent sensació que el braçal o l’armilla que identifica els representants de la premsa no és una garantia de seguretat, sinó just el contrari: una diana, una invitació. El que està passant aquests dies als Estats Units no va de periodistes, esclar. Però, en aquest racó, és pertinent recordar que hi ha una tendència global, en països considerats plenament democràtics, a augmentar la repressió contra els informadors. I, per tant, a reduir el dret a la informació de la ciutadania. Prestigiar la professió hauria de ser un objectiu estratègic, però sovint és la (mala) premsa qui s’encarrega d’erosionar el contracte de rigor i credibilitat amb el lector.

El treball i les dades

Les dades de l’atur es presten sempre a ser estomacades fins que diguin el que convingui. Titular a Eldiario.es: "Els llocs de treball tornen a créixer al maig després del gran impacte del coronavirus amb un augment de 187.814 treballadors". I tot i que la xifra és veritat –i el bri d’esperança, cert–, la peça dilueix una dada no menor: que hi ha 26.573 aturats més a Espanya. Minimitzar que milers de persones més, després de les debacles de març i abril, passen a engreixar les llistes d’aturats fa pensar que s’ha volgut tenyir de rosa unes dades d’atur per afinitat amb qui mana.