Les cases d’apostes del Regne Unit accepten no anunciar-se als partits

BarcelonaLes principals empreses que gestionen apostes esportives a través d’internet han acceptat renunciar voluntàriament a promocionar-se durant les retransmissions esportives. Companyies com Bet365, William Hill o Ladbrokes, que representen el gruix del sector, responen així a la denúncia que feien mitjans de comunicació i el Partit Laborista de l’epidèmia de ludopatia que viu el país, amb especial incidència entre la població menor d’edat. “Amb més de 430.000 apostadors amb problemes, molts d’ells nens, el nombre d’anuncis durant els partits en directe havia arribat clarament a nivells de crisi”, explicava Tom Watson, del Partit Laborista. Les cases d’apostes només s’anunciaran en aquelles competicions que comencin més enllà de les nou del vespre. Si el partit ha començat abans, respectaran el veto encara que acabi més tard de l’hora sense protecció infantil.

El diari The Guardian va calcular que aquests anuncis d’apostes online suposaven uns ingressos per al sector de 200 milions de lliures anuals, la major part dels quals anaven a parar a les arques de Sky, el principal operador de pagament, seguit d’ITV.

Estirada d’orelles d’Itàlia a Facebook

Acostumat a les multes astronòmiques imposades per la UE, els 10 milions d’euros que reclama Itàlia potser li deuen semblar poca cosa, a Facebook. Però suposen un precedent important i, en tot cas, són de més magnitud que les 500.000 lliures de sanció imposades al setembre per la British Information Comissioner’s Office. El regulador italià considera que la xarxa social ha incomplert fins a quatre articles de la llei del consumidor.

En concret, Itàlia acusa Facebook de confondre els usuaris a l’hora de donar-los d’alta, ja que no informa prou sobre el destí comercial de les dades personals que recull la plataforma. També denuncia les “tècniques agressives” de Facebook per fer que els seus usuaris cedeixen aquestes dades a terceres parts amb fins lucratius. Tot i que la xarxa de Mark Zuckerberg permet desactivar aquestes cessions, el fet que calgui saber com fer-ho i que per defecte estiguin activades porta els reguladors italians a considerar que en realitat no hi ha una elecció lliure.

A més de la sanció econòmica, Itàlia obliga Facebook a publicar una disculpa. Un portaveu de Facebook declarava: “Estem revisant la decisió de l’organisme regulador i esperem poder treballar amb ells per resoldre la seva preocupació. Aquest any hem fet que els nostres termes i condicions siguin més clars perquè la gent entengui com fem servir les dades i com funciona el nostre negoci. A més, els ajustaments són més fàcils de fer servir”.

Els reptes per a la nova directora de ‘Billboard’

Hannah Karp és la nova directora de Billboard, publicació insígnia de la indústria musical. Però el càrrec ha estat vacant dos anys i mig, la qual cosa dona compte de la dificultat per trobar un perfil adequat i, sobretot, de la necessitat de reinvenció d’una publicació dedicada a un món que ha canviat radicalment en l’última dècada. Fundada el 1894 com a revista que estudiava els anuncis exteriors -les tanques publicitàries de carreteres i ciutats-, la publicació va estar en el punt de mira després que se l’acusés de silenciar un cas d’assetjament sexual que afectava Charlie Walk, un productor musical destacat. Karp ha de recuperar la credibilitat del mitjà, que ha estat treballant els últims mesos amb el Poynter Institute -especialitzat en ètica del periodisme- perquè l’ajudi a redefinir la relació entre la redacció i el departament publicitari.

Canvis en el panorama de diaris australià

La fusió entre el grup Nine i Fairfax Media -més aviat una absorció dels segons per part dels primers- comportarà una reorganització de la cartera de diaris d’aquest nou conglomerat. En concret, els nous responsables esperen vendre en pocs mesos l’emblemàtic Cranberra Times, fundat el 1926, i un grup de diaris locals que originàriament formaven part de Fairfax Media. El fet que no poguessin competir per les campanyes publicitàries nacionals i que les versions digitals no tinguin mur de pagament són els arguments esgrimits, ja que la companyia vol centrar-se en grans capçaleres que funcionin també per subscripció. Això a part d’intentar aconseguir la major part del pastís publicitari, que a Austràlia és de 850 milions de dòlars per a la premsa.

Tot i els canvis, no hi ha hagut conseqüències laborals a les redaccions. Això sí: la part administrativa patirà 144 acomiadaments, perquè hi ha funcions duplicades. El diari The Age ha explicat que, tot i l’arribada d’un nou propietari, considera que els valors periodístics de la capçalera estan garantits. Al cap i a la fi, en els últims 150 anys el diari ha viscut diversos canvis de propietat.