PAREU MÀQUINES

Les amebes menjacervells contra els pescaclics honestos

La informació mèdica, millor servir-la amb el mínim de salsa

La lluita per les audiències digitals és molt desigual. Els mitjans del broc gros tenen totes les armes per fer passar qualsevol tema pel seu filtre banalitzador. N'és un exemple aquesta ameba que apareix a múltiples titulars amb el pel·liculer sobrenom de "menjacervells". El seu nom científic, Naegleria fowleri, és bastant menys sexi, des del punt de vista de la captura del clic ociós. De fet, si poses "ameba comecerebros" a Google, els primers resultats que et mostra són de mitjans amb tanta autoritat mèdica com Marca o Muy Interesante. És cert que aquest protozou consumeix cèl·lules del cervell, però retratar un ésser unicel·lular com si fos un zombi d'alguna cinta de terror tronada acaba banalitzant l'afer, que és seriós ja que hi ha morts pel mig i zones dels Estats Units amb l'aigua corrent contaminada per l'ameba. (Per a hipocondríacs: només infecta el cervell per via nasal, no pas bevent l'aigua.)

Però, en contra d'aquest periodisme –que també podria qualificar-se de menjacervells– hi ha el bon pescaclic. La resistència. Per exemple, aquest article del New York Times: "Un home mor després de menjar una bossa de regalèssia negra cada dia". És una formulació informativa, sense trompetes ni verbs emfàtics. Explica la notícia sense jugar a les endevinalles i confia que serà prou interessant perquè el lector en vulgui saber més. I, si clica, no rep fum sinó una recompensa: 27 paràgrafs plens de fons explicant –amb detall, rigor i amenitat– per què la regalèssia negra, ingerida en excés, pot abaixar perillosament els nivells de potassi, la qual cosa posa en risc el cor, sobretot en persones amb quadres coronaris preexistents. El pescaclics banal, doncs, és com la pega dolça negra: millor prendre'l només de tant en tant.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF