I això de Guindos, ¿quant diu que ens costarà?
BarcelonaEl Parlament Europeu no vol Guindos al Banc Central Europeu. El PSOE tampoc no vol Guindos, perquè creu que s’havia d’impulsar la candidatura d’una dona i de perfil tècnic. (La premsa ‘amiga’, esclar, ha escarnit aquest argument feminista –només hi ha dues dones en un consell de 21 membres– per no haver de parlar de l’altra qüestió: els pocs coneixements de política monetària que té el ministre.) Podem tampoc no vol Guindos. Ni Comissions Obreres. També el critica l’eurodiputat alemany Sven Giegold, que no considera acceptable que un representant de l’Eurogrup passi a formar part directament del consell de govern del Banc. I la retirada del candidat irlandès ha provocat que Guindos hagi estat nomenat sense haver de sotmetre’s al vot de l’Eurogrup, la qual cosa hauria evidenciat els recels que genera el seu perfil. Una notícia d’aquesta setmana a diversos diaris explicava els dubtes que li generava la candidatura del ministre.
Amb aquests antecedents, obrir portada a ‘El Mundo’ amb el titular “Europa torna a confiar en Espanya amb la designació de Guindos” és, francament, una humorada. Almenys l’‘Abc’ tenia el decòrum de titular “El govern [espanyol] aconsegueix col·locar Luis de Guindos al BCE”.
El diari 'Público' dona una pista de com s’ha aconseguit aquesta gesta de restituir Espanya en els centres de decisió europeus: “El govern espanyol hauria promès a Alemanya el seu suport a la candidatura de l’actual cap del Bundesbank, Jens Weidmann, per a la presidència que a dia d’avui ostenta l’italià Mario Draghi”.
Un cromo. Els diaris d’Estat podran explicar-ho en termes de confiança i els romanços que vulguin. Però De Guindos és un cromo més intercanviat de sotamà en aquesta Europa que, de tant en tant i amb llàgrimes de cocodril, es pregunta com és que els ciutadans se la senten tan distant.
