De quan és Twitter qui et fa creure que ha mort algú

BarcelonaL'última setmana, veure els noms de Franco Battiato o Robert Redford a la llista de tendències de Twitter ha provocat moderades alteracions en el meu petit cor mitòman. Per un moment, pensava que el cantant havia trobat el seu centre de gravetat permanent, per entendre’ns. Abans era la premsa qui matava prematurament celebritats per culpa d’errors, ara són les xarxes socials. Se’n diu evolució (diuen).

En tot cas, m'ha fet pensar en la llegenda segons la qual el premi Nobel existeix precisament per culpa d’una necrològica publicada abans d’hora. L’any 1888 un diari francès va consignar la mort de l’inventor de la dinamita. El titular era "El mercader de la mort ha mort!" i la peça, no massa falaguera, explicava com aquest físic suec s’havia enriquit fabricant un material que permetia matar a l’engròs. El finat no era ell, sinó el seu germà. Però el diari els va confondre i va publicar la notícia bomba (amb perdó). Així que tenim al pobre Alfred Nobel, de dol per la mort del seu germà, i llegint la seva necrològica clarament negativa. Per tal de pal·liar que, quan li arribés la mort de veritat, els papers s’omplissin de notes biogràfiques tan crítiques, va decidir crear un premi en favor de la fraternitat de les nacions i el progrés. És a dir, el premi Nobel. Aquesta, si més no, és la bonica història que expliquen un munt de biògrafs seus. La realitat, malauradament, no és tan rodona. Segons llegia aquesta setmana al llibre Regret the error, de Craig Silverman, un responsable del Museu Nobel a Suècia aclareix que totes les referències a aquesta història són posteriors al seu decés. Mai en vida va deixar registrat que el premi tingués com a mínim també aquesta motivació, així que probablement sigui fictícia. Però ja ho deia John Ford: "Quan la llegenda esdevé fet, imprimeix la llegenda".