CRÍTICATV

TV3 necessita el seu Factoría de Ficción

La televisió pública podria espolsar-se el seu 'tietisme' amb una marca potent a internet

El CAC publica un informe amb algunes dades que ofereixen idees per modernitzar la política mediàtica d’aquest país. Per exemple, s’hi diu que un 36,2% dels majors de 64 anys veuen un mínim de tres hores diàries de televisió en directe. En el cas dels joves de 16 a 24 anys, el percentatge baixa al 7,8%. La Generalitat destina més de 230 milions a l’any a una excel·lent maquinària de producció de continguts. Però la finestra principal de tot aquest esforç segueix sent la televisió en directe. Salvar el share de TV3 centra els esforços de la direcció del canal públic. És normal, perquè es tracta d’El Gran Indicador, pel qual tots els directius seran jutjats. Però el Govern hauria d’entendre que, amb pocs diners extraordinaris, es podria fer rendir molt més l’esforç destinat a la Corporació si es milloressin els canals no tradicionals amb què s’arriba als joves.

En aquest sentit, el 78,4% d’aquests joves miren almenys una hora diària de serveis audiovisuals sota demanda. Saltem ara a una altra dada rellevant: el canal preferit d’aquest grup d’edat per entretenir-se, quan miren televisió convencional, no és cap dels generalistes. El 17,5% opten per Factoría de Ficción i la segona plaça és per a Neox, amb un 10,2%. TV3 es queda en un 4,8%. Recordem que Factoría de Ficción viu, fonamentalment, de les repeticions dels propis programes joves de Mediaset.

Què costaria crear un Factoria de Ficción a la catalana? El canal Esport3 està sota mínims, i el Super3/33 també. Però és que ni tan sols faria falta disposar d’un canal propi a la TDT, un cop constatada la fuga al consum sota demanda. N’hi hauria prou amb una marca potent a internet. Atresmedia ho està intentant amb Flooxer. TV3 podria tenir la seva marca, que s’espolsés el tietisme que a vegades traspua de la programació generalista pensada per a tota la família, i on s’hi trobessin algunes produccions low cost pròpies i l’arxiu imbatible de TV3, de Merlí a Polseres vermelles, de Plats bruts a Cites.

M’he centrat en la franja 16-24, però val la pena recordar que en la de 25-34 TV3 tampoc no és la preferida per entretenir-se (com sí que passa dels 35 en amunt) sinó que ho és Telecinco. És a dir, tot un univers referencial diferent. I en una llengua també diferent, com és obvi.

Acabo amb un avís. Sobre la producció jove directament per a xarxes, crec que s’ha comès un error important. Els projectes s’han centrat massa en tenir un format modern, ideal per fer-ne notes de premsa, sense tenir en compte si el contingut era rellevant. La lliçó és: jove no vol dir poc exigent. Amb tota l’oferta existent? Al contrari.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF