CRÍTICA TV

TV3 eclipsa la davallada de la quota del català a la televisió

TV3 ha aconseguit capgirar el declivi pronunciat que estaven marcant les audiències. Ara bé, aquest èxit té un efecte col·lateral indesitjable: eclipsa la situació dramàtica de la resta de canals en català. Fem-ne el repàs ràpid.

8TV està en una fase de retallades perquè el Grupo Godó va decidir que o bé tancava el canal o bé el mantenia sense pèrdues, encara que esdevingués irrellevant. I el procés de residualització sembla que ja està plenament en marxa: va començar la temporada amb un 2,4% de quota de pantalla, que al juny era de l’1,6% i al juliol de l’1,2%. El canal Trece, per entendre’ns, fa un 2,4%. Les pel·lícules velles de Paramount Network, un 2,2%. Cal veure si el projecte de Ramon Rovira per al vespre i la nit aixeca el vol amb la nova temporada, però de moment la televisió ha marcat la seva pitjor dada històrica.

I a la Corporació? Esport3 ha fet un 0,3%. És a dir, aquest mes de juliol, com qui diu, no ha existit. Hi ha un projecte de convertir aquest canal en una finestra per a l’esport local i de base. O això s’implementa i es marquen uns objectius d’impacte avaluables, o cal assumir que -amb una televisió sense pressupost per comprar drets- cal tancar el canal i aprofitar l’espai que deixi per obrir una altra oferta. El Super3/33 també ha fet mínim històric, amb un 0,8%: dos sectors estratègics de primer nivell com són la cultura i la infància (és a dir, la creació de nous espectadors en català) han quedat del tot desatesos perquè calia tapar l’esvoranc de TV3. I no consta que la casa hagi fet públic un pla per intentar arribar ni que sigui al 2% que té, per exemple, el segon canal de RTVE. De fet, i a la vista dels números, potser caldria col·locar una oferta infantil-juvenil on ara hi ha Esport3 i, d’aquesta manera, la cultura tornaria a tenir un canal sencer i no unes franges minses, farcides de programes encapsulats. Finalment, el 3/24 salva els mobles, encara que l’1,5% sigui la dada més baixa en un any.

Tot plegat fa que si a l’abril la suma d’audiències dels canals en català era del 20,9%, aquest juliol ha estat només del 17,1%. És a dir, només un de cada sis consums de televisió en obert (i la xifra encara deu ser més baixa si anem als serveis digitals).

Davant el relat homogeni que arriba de totes les televisions espanyoles, tenir un canal potent és la màxima prioritat. Però no pot ser l’únic. Hi ha una sèrie de públics que estan quedant desatesos i marxen a altres opcions en castellà. Cal resoldre el finançament de la Corporació perquè, més enllà del gran finestral amb jardineres de TV3, també els finestrons temàtics puguin posar-hi alguna flor i la gent els miri.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF