Sobre la presumpta rapidesa de comprar 'online'
Un dels arguments més repetits a l'hora de vendre les bondats de comprar online és la rapidesa amb què es pot triar un article d'entre un catàleg immens i tancar la transacció. Estalviar-se les cues i els dependents massa cordials és el somni de qualsevol sociòpata aficionat. Però per poc que tinguem una dosi d'obsessió/compulsió, l'operació es complica. Hi pensava aquesta setmana, en què donàvem la benvinguda a una nova sucursal d'Amazon.
La majoria de productes estan en més d'una botiga. El més raonable -perquè comparar preus resulta taaaan fàcil- és mirar si aquella pel·lícula, posem per cas, surt més barata si la comprem a Amazon.es o bé si la fem dur dels Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya o Itàlia. No hem de confrontar només el preu de venda, sinó també les despeses d'enviament. A la balança emocional que determina qualsevol despesa hi acabem posant també quant tarda a arribar la pel·lícula: ¿val la pena estalviar-me un euro i mig per El gran Lebowski però haver-me d'esperar dues setmanes a rebre-la? O també podem comparar edicions: aquella té més extres, l'altra porta un llibret... Com que normalment es fan comandes amb més d'un ítem, la combinatòria de tot plegat acaba sent demencial, amb part de la llista de la compra repartida en sis països diferents. Sé de què parlo.
A més, els preus són fluctuants, de manera que si no tanquem la compra de seguida i ho deixem per a l'endemà, quan ens tornem a connectar Amazon ens informa de quins preus han pujat i quins han baixat. Ser client intens de botigues online hauria de convalidar un parell de crèdits a econòmiques: aprens a preveure el comportament d'un preu en el temps i et faculta per invertir en borsa. Però els rèdits que obtens no són econòmics -al contrari!-, sinó una pila de llibres pendents a la tauleta de nit.
