Sobre l’excel·lent sentit olfactiu dels taurons

Els taurons són capaços d’ensumar una gota de sang a quatre-cents metres de distància. El sentit de l’olfacte dels esquals és el que ocupa més nodes cerebrals, però la clau de volta per a la seva llegendària capacitat predadora és física. El 2010 un grup de científics de Florida van descobrir que la separació entre els dos narius permet a l’animal el que podríem batejar com a olfacte en estèreo. El cervell està entrenat per determinar per quin dels dos orificis entra una olor determinada en primer lloc. El lapse de temps que triga l’essència a penetrar l’altre forat li dona la informació necessària per saber cap on ha d’anar orientant el cap i avançant fins a trobar la seva presa. La troballa -demostrada experimentalment- refutava la creença popular que els taurons eren capaços de distingir diferents concentracions de partícules odoríferes. Però el caràcter líquid de l’aigua, i els corrents marins, fa que les molècules que transporten les olors es barregin d’una manera que no dibuixen un camí olfactiu directe cap a l’animal a abatre. Els narius, a més, estan alliberats de la funció respiratòria i només es dediquen a ensumar on hi ha la sang per poder-s’hi acarnissar.

Aquest 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, els diaris consignaven -i celebraven- que Rajoy ha activat l’article 155, que permet la suspensió de l’autonomia. També començaven a apuntar, amb cròniques delirants, cap al sistema educatiu català (un dels dos garants de la pervivència de la llengua). És el nou objectiu a abatre, com ha dictaminat el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Sí, el successor d’aquell que reclamava que s’ha d’espanyolitzar els nens i que va defensar emetre toros per televisió en horari de protecció infantil. Hi han col·locat la proa. O el musell.