PAREU MÀQUINES

Sánchez i la caverna s'entretenen intercanviant gestos

La petició de penes per part de l'Advocacia topa amb l'hostilitat del Madrid mediàtic

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

La gran victòria discursiva del penós espectacle al qual hem assistit aquesta setmana, i que ha culminat amb la petició de penes per als presos polítics avui, és situar el debat en la forquilla diabòlica entre sedició i rebel·lió. En el relat paral·lel de la premsa d'Estat es discuteix sobre si és assassinat o homicidi, quan salta a la vista que no va passar de trepitjada d'ull de poll. Aquest divendres la caverna es desperta irada –el seu estat natural– i carrega contra el president espanyol: "Sánchez segueix cedint" ('Abc'), "Sánchez claudica i força l'Advocacia a retirar el càrrec de rebel·lió per l'1-O" ('El Mundo') i "Sánchez consuma el 'gest': l'Advocacia de l'Estat no hi veu rebel·lió" ('La Razón'). Tots aquests diaris parlen dels presos polítics com a "colpistes". I denuncien les suposades pressions de l'Estat –gestuals, pantomímiques de moment–, però ells són els primers a apuntar-se a un delirant judici paral·lel. Critiquen la gestualitat mentre es colpegen al pit, alcen les mans al cel i s'esquincen les vestidures abans d'esmorzar, a mitja tarda i havent sopat. Els camins de la mímica periodística són inescrutables: al gest de Sánchez la caverna li respon amb el dit del mig alçat.

A Catalunya, la gesticulació sanchezívola no impressionava. 'El Punt Avui' denunciava la trampa que suposa aquesta rebaixa respecte a la rebel·lió que persegueix la Fiscalia: "L'Advocat de l'Estat afegirà la sedició al delicte de malversació". L'ARA també alerta en primera pàgina que "els partits independentistes avisen el govern de Sánchez que no ho consideren cap gest".

Després d'haver vist com s'invocava el diàleg sense necessitat de dotar-lo de contingut real, ara veiem l'eclosió de la política de gestos també buits. I, mentrestant, demòcrates a la presó pel fet de ser-ho.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF