Rosalía parla català (i es veu que els estrangers se'n queixen)

BarcelonaEl 'Huffington Post' en espanyol –el mitjà pescaclics creat per Prisa– titula: "El gest de Rosalía amb Catalunya al Primavera Sound". Clico i llegeixo: "La catalana ha repetit en diverses ocasions «T'estimo Barcelona» i cada interacció amb el públic ha sigut en català". Tros de notícia! Resulta que quan Rosalia Vila i Tobella fa un concert a Barcelona, parla en català... "Però això no ha quedat aquí –afegeix el mitjà, marejat encara per la sorpresa–: la cantant va tocar una cançó inèdita que també té part de la tornada en català". Suposo que aleshores la redactora devia adonar-se que estava subratllant una obvietat –que una cantant canti en la seva llengua nadiua– i va intentar cobrir-se les espatlles dient que era "una cosa que no resultava cridanera, tenint en compte que el festival és a la seva Barcelona natal". Però tan sols una frase després no podia evitar escriure: "Tot i això, bastants assistents han demanat que parlés en castellà durant les seves breus intervencions, especialment els estrangers". Quants són bastants? Els ha comptat? Com ho ha fet, enmig de la tempesta de tra-tras? També resulta sospitós que siguin els estrangers els que protestin. Si vens de Vladivostok, Oslo o Gaborone el més probable és que el teu coneixement del castellà no sigui substancialment millor que el del català. Això imaginant que aquests fans musicals de Vladivostok, Oslo o Gaborone, quan van a un concert de Bjork a Islàndia, demanen –què coi: exigeixen– que s'adreci a l'assistència en anglès. O en castellà, directament.

El 'Huffington Post' no és pas caverna, i la peça no és hostil. Però sí que supura aquest punt d'incomprensió cap al català. Com si es parlés per caprici folklòric. Com si calgués demanar permís, quan es parla fora de casa i en públic. I encara sort que no han acusat la pobra Rosalía de fer apropiació cultural del català!