Roger Torrent: com denigrar algú de qui no tens cap drap brut
BarcelonaAmb Roger Torrent, la premsa espanyola s'ha trobat amb el problema de no tenir cap drap brut per tirar-li en cara (més enllà de la tara òbvia i incomprensible de ser independentista). Per això, en els perfils que li han dedicat, es tendeix a l'estratègia contrària: tirar-li en cara ser, aparentment, irreprotxable. "Ni una taca. Alt, guapo, de maneres educades, llicenciat en ciències polítiques, equilibrat en l'àmbit personal i professional. És Roger Torrent, l'Obama blanc, l'Obama català". Així començava un perfil a 'Vanitatis', la pàgina rosa d''El Confidencial', que han acabat despenjant i on miraven de fer agafar ràbia al polític. Si és guapo i tot! Subratllen, per exemple, que fins i tot plora quan l'ocasió s'ho mereix. Un home! On s'és vist? L'acusen de ser un "estereotip de l'esquerra" per "defensar els drets de la comunitat LGTB, la integració dels immigrants, la igualtat entre sexes. És un polític d'esquerra de manual […] que fa gala del seu bonisme". Bé, és que si fos homòfob, xenòfob i masclista potser ja no seria gaire d'esquerres, no? També assenyalen que "és un típic home de classe mitjana, esportista, amant de la natura i dels animals, a qui poca gent li ha sentit un crit o vist una empipada". I tot seguit hi afegeixen la fuetada irònica: "Un exemplar únic? Un tipus perfecte?" El punt de color, o de sabor, l'aporta aquest passatge: "Una altra de les seves aficions és la gastronomia i les receptes amb herbes aromàtiques. Ja és cèlebre la seva ratafia casolana".
La redactora remata la feina a l'últim paràgraf: "Després de llegir aquestes línies, hi deu haver qui senti una certa ràbia. És difícil encaixar tanta correcció política". Esclar, hi deu haver qui senti una certa ràbia perquè la redacció està pensada per fer sentir una certa ràbia, cosa que no passaria si Torrent fos més lleig que un pecat. La igualtat, suposo, també era això.
