Regals editorials a Felip VI pel seu aniversari

BarcelonaSón sis anys de regnat de Felip VI i els diaris monàrquics li reten homenatge amb una genuflexió. Hi ha fins i tot algun obsequi editorial. Per exemple, La Razón li regala el tema "Preocupació a la Zarzuela: «S'aproxima un atac frontal»", una nova mostra del periodisme ouija del diari, elaborat amb fonts exclusivament anònimes i gasoses: "Des de diversos sectors propers...", "Aquestes veus...", "El consens és ampli...", "El sentiment generalitzat és..." Cada sintagma es podria completar amb una cosa o exactament amb la contrària. I trasllada el periodisme de la crònica de fets al més pantanós terreny d’interpretar veus i sentiments generalitzats. Donem-nos les mans, germans, i fem circular l’energia.

Això en la meitat del text que pretén ser informativa. Perquè l’altra meitat és un editorial, directament. "No s’està fent prou per protegir no ja la monarquia, sinó l’ordre constitucional en el seu conjunt", "L’actitud de Felip VI ha vingut dictada pel compromís de transparència i d’exemplaritat que va assumir davant de tots els espanyols" o "El gran actiu de la Corona és qui l'ocupa, i el seu capteniment al llarg d'aquests sis anys ha sigut irreprotxable" són frases que pertanyen al lliure reialme de l’opinió.

Però la idea de fons és clara: associar Felip VI a tot l’ordre constitucional, que, com és sabut, a Espanya adquireix un estatus mitològic colossal. El diari ho sap i hi deixa lliscar una referència a la Guerra Civil. Hi havia un acudit genial de Ramón a Hermano Lobo, encara amb Franco viu, en què un politicastre deia: "O nosaltres o el caos". El populatxo responia entusiasta: "El caos, el caos!" Però ell no s’immutava: "Tant és, també som nosaltres". Doncs bé, "Monarquia o caos" segueix sent el que impedeix discutir civilitzadament sobre la institució. I part del quiosc encara repeteix aquesta falsa disjuntiva, quatre dècades després.