'La Razón' li fa el titular a Plácido Domingo

BarcelonaEl periodisme topa amb un dilema a l'hora de tractar els casos d'assetjament sexual perpetrats per celebritats, que el moviment Me Too ha contribuït a destapar. D'una banda, hi ha la necessitat de creure's d'entrada les víctimes. Per empatia i perquè aquesta pràctica se sustenta en una sèrie de mecanismes sistèmics que inclouen el silenciament de les afectades. De l'altra banda, cal mantenir la presumpció d'innocència. Entre aquestes dues tensions, els mitjans de qualitat intenten analitzar cada cas amb rigor per mirar de conjuminar les dues forces antitètiques.

O no. També es pot fer com 'La Razón', que incloïa un subtítol de portada molt revelador sobre la ideologia que sustenta el diari: "Nou dones, de les quals només una s'identifica, revelen que van patir abusos de l'artista fa 30 anys". Per començar, destacar les tres dècades que han passat sembla encaminat a minimitzar l'assumpte. Quan, en realitat, la dada evidencia que la presumpta agressió va acompanyada d'un sentiment d'impotència i vergonya que et pot acompanyar durant mitja vida. Però el més greu és aquest "de les quals només una s'identifica". No és cert. La notícia l'ha donada Associated Press i inclou els nou testimonis. Només en un hi figuren els noms i els cognoms, però les altres vuit també s'han identificat –davant l'agència– i han sol·licitat preservar l'anonimat de cara al públic. En aquest sentit, contrasta per exemple amb el titular d''El País', que era: "Nou artistes acusen Plácido Domingo d'assetjament sexual". El fet de no escriure-hi "dones" sinó "artistes" compleix una doble funció: detalla que aquest assetjament el tenor l'hauria comès aprofitant la seva posició professional i, sobretot, dona més entitat i credibilitat a les víctimes.

Ignoro si és per salvar una icona espanyola o per masclisme, però l'enunciat de 'La Razón' resulta lamentable.