Quina setmaneta (o l'homeopatia com a precedent de la postveritat)
Barcelona"Barata i innòcua". Així qualificava Rosa Montero l'homeopatia, en un article del 4 de juny a 'El País' que (com ara és obligat de dir) va encendre les xarxes. Innòcua? La columna apareixia quan no feia ni una setmana que transcendia la notícia de la mort d'un nen de 7 anys a Itàlia a causa d'una otitis que, en ser tractada amb homeopatia en comptes d'antibiòtics, va acabar infectant el cervell. Aquesta mateixa setmana, Javier Cárdenas es quedava descansat a la seva emissora difonent un estudi en què es vincula vacunació infantil i autisme, però que fa anys que es va demostrar que era un frau. En comptes de demanar disculpes, el presentador fatxenda va unir al seu habitual balbuceig fonètic un segon balbuceig semàntic en què acusava els crítics de manipuladors. La notícia va generar un tuit irònic d''El Pais': "Té més d'un milió d'oients. Li paga la cadena pública. I, tot i així, propaga una bola contra les vacunes". Però l'efecte bumerang va fer que uns quants internautes responguessin amb diverses vinyetes d'El Roto en què, justament, s'alimenta aquesta tesi antivacunes. (Per ser justos, 'El País' té –més enllà d'aquestes veus desafinades– una gran secció de ciència, sòlida i seriosa.)
En totes aquestes polèmiques, els qui exigeixen que els assumptes de salut pública estiguin avalats per autoritats científiques acaben sent acusats d'esbirros de la indústria farmacèutica. En la seva semidisculpa –més semi que disculpa– Montero acaba així: "La fúria de les reaccions contra el meu article, em fa reflexionar un cop més sobre el poder dels laboratoris". Ara que tots parlem del paradigma de la postveritat, potser haurem de considerar l'homeopatia com a prominent i deshonrós precedent. Per això els diaris tenim l'obligació de no confrontar aquestes dues realitats en pla d'igualtat. La premsa no pot ser còmplice d'aquest frau.
