Que sigui la família qui digui qui és amic de la família

Barcelona"No dubto de les seves bones intencions, però s'està representant com a amic nostre, quan no ho és". O bé: "Em dol perquè s'introdueix a casa de l'Ángel el dia que mor el meu fill i a partir d'aquí es va relacionant amb uns i altres". I també: "Si hagués estat amic nostre, no hauria parlat de determinats temes dels quals no volíem que es parlés perquè perjudicaven la investigació". Són paraules de la Patricia, la mare del Gabriel, a 'El programa de Ana Rosa' en les quals desautoritza la feina d'un periodista que, a les televisions i a 'El Periódico', certament ha suggerit –sempre movent-se pel filferro de l'ambigüitat– una relació de proximitat amb la família sobre la qual hi ha dubtes raonables. Es veu que el Gabriel i el fill del reporter eren amics, com a mínim segons la seva versió.

Haver de trucar a un programa de Telecinco per desmentir la feina d'un periodista hauria de ser l'última de les preocupacions d'una mare que acaba de perdre el fill, a sobre en circumstàncies horripilants. Rellegint les cròniques del reporter, és evident que va jugar la carta de la seva presumpta relació amb el nen per erigir-se en un protagonista més del succés i dotar les seves peces d'un suposat valor afegit gràcies a aquest vincle. Però aquest punt de vista privilegiat no sempre el va saber fer servir amb la distància que l'ofici requereix. Com quan va escriure la peça "Gabriel Cruz, un nen graciós, educat i poruc que no s'ha perdut", el 2 de març, abans de saber-se el trist desenllaç. L'afirmació que no s'havia perdut la prenia amb grans dosis de frivolitat, a partir d'unes observacions psicològiques que de cap manera podien ser concloents.

Ara, com que gos no menja gos, que diu l'adagi periodístic, encara vam haver de llegir titulars com els d''El Español': "La mare del Gabriel truca al programa d'Ana Rosa per blasmar en directe la feina d'un periodista". Quina barra.