Els digitals han de deixar ja de cosificar les dones

Barcelona1. "Garbiñe Muguruza enlluerna en les seves vacances amb una foto en biquini", diu el titular d'El Mundo Deportivo. Com que es tracta de pescar el clic, la foto de l'esportista apareix estratègicament tallada, de manera que la peça en qüestió tot just s'insinua. L'epígraf de la notícia és "Tenis" perquè "Carn fresca" es notava massa.

2. "Jeanine Áñez, l'Angelina Jolie del legislatiu colombià" (El Mundo). La primera frase del perfil és: "A primera vista, la flamant presidenta de Bolívia, Jeanine Áñez, és una dona glamurosa, amb la melena rossa, elegant i amb bona perxa". L'actriu s'ha distingit pel seu tracte humanitari, així que –veient com tracta Áñez els indígenes– hem de deduir que el sentit de la comparació és estrictament osseocorporal.

3. "La mare de Mireia Vehí, la diputada de la CUP que es va treure el serrell per anar al Congrés: «Li fa molta il·lusió»" (El Mundo). Ja no entro en les ganes evidents de fer befa de l'antisistema que té il·lusió per entrar en una institució pública. Però la referència al serrell és totalment sobrera. Suposo que té a veure amb la tirada a relacionar el serrell rectilini amb les tendències filoetarres (!) i la poca feminitat (!!).

4. Barcelona Hoy publica un perfil de la diputada basca del PP Beatriz Fanjul i escull una foto d'ella en biquini per il·lustrar un article de joves diputades. La peça inclou un complement titulat "Polítiques guapes en partits minoritaris", en què apareixen fotografies triades amb mala llet de Marian Beitialarrangoitia (Bildu) i Eulàlia Reguant (CUP), mentre que l'àlbum anterior és un catàleg de somriures rutilants i retrats de fotògraf. La qual cosa, esclar, és injusta per a totes: no són on són per satisfer cap mirada. Jutjar algú per un serrell tallat a destral acostuma a indicar que la fulla, en el seu cas, no s'ha aturat als cabells i ha penetrat ben endins del còrtex cerebral.