Prínceps al Liceu: curs accelerat de xiulologia comparada
La xiuladissa contra els prínceps al Liceu (al Liceu!) va ser portada a El Punt Avui i també a El Mundo, que en un editorialet calbotejava Rajoy: "És un símptoma que hauria de tenir en compte abans de seguir actuant com si no passés res". A l'ARA ens vam adormir i només recollíem el tema en un breu al paper, tot i que va ser la notícia més vista de la web. La Razón , a dins, ho deixava en un púdic "Descortesia al Liceu", i el seu director, Francisco Marhuenda, assegurava en tertúlia a Antena 3 que el Liceu ja no era el "temple de la burgesia", sinó que ara s'omplia -a cop d'abonament- amb gent "de classes mitjanes i baixes". La Vanguardia estava atrapada entre el deure d'informar-ne i la lleialtat a la Corona que se li suposa al seu editor, grande de España per designació directa del rei. Així, el titular de la web primer posava "xiulades", després "aplaudiments i xiulades" i al cap de pocs minuts altre cop "xiulades" a seques, potser per por que les xarxes socials denunciessin la tirita periodística aplicada. Al paper jugaven amb el nom de l'òpera ( L'elisir d'amore ) per titular "Elixir d'amor i xiulets" i, al subtítol, dir que se'ls havia rebut "amb divisió d'opinions". Mariángel Alcázar s'erigia en experta xiulòloga i, després d'explicar que s'havia format un embús de trànsit, suggeria que aquell fiiiiu potser era "dels espectadors que havien hagut de córrer Rambla avall perquè arribaven tard". En tot cas, l'expressió de Felip i Letícia a la foto era un poema: mai imaginí jo que fer córrer la gent Rambla avall els podria causar aital compungiment.
Al racó de pensar
CRISTINA LOSADA
ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL
" Caca, culo, casta política, pedo, pis "
